
Jordi Rogent, excap de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona [foto: Línia].
L’excap de Patrimoni del consistori ha volgut remarcar que “estem parlant d’una de les cantonades més importants de la ciutat”, cosa que hauria hagut de fer, des del seu punt de vista, que l’Ajuntament hagués estat més estricte a l’hora d’aplicar les diferents normatives durant la tramitació del projecte. De fet, Rogent ha definit el Museu Carmen Thyssen com “un petit museu en una gran operació comercial”. “L’Ajuntament ho ha explicat poc i malament”, ha afegit.
“Projecte monstruós”
L’argumentari de la FAVB per reclamar que el projecte s’aturi és molt variat. Des d’un punt de vista tècnic, l’entitat considera que es vulneren els paràmetres de “profunditat edificable i alçada reguladora màxima de l’Eixample”. Això provocaria que “s’alteri per sempre més l’arquitectura i el paisatge de l’entorn protegit de l’Eixample”. En paral·lel, l’entitat també denuncia que la modificació del Pla General Metropolità aprovada pel consistori el 15 de juliol per tirar endavant el projecte és improcedent “per haver tramitat una modificació del planejament general que preveu la desprotecció” d’un edifici referent per a la ciutat com és el Palau Marcet.

La FAVB ha presentat les al·legacions al projecte del Museu Thyssen [foto: Línia].
“No és el MNAC o el Museu Picasso”
Un altre dels fronts de batalla veïnal és la proposta cultural del Thyssen. En aquest sentit, les al·legacions de la FAVB fins i tot tiren d’ironia per fer palesa les crítiques cap al projecte. “En el fons es tracta d’acollir una part d’una col·lecció privada de pintures d’un personatge habitual de les revistes del cor o de societat”, diuen des de l’entitat. “No és el MNAC o el Museu Picasso”, conclouen per mostrar el seu escepticisme cap al valor cultural del futur espai.
Article publicat a Línia.


