Foto: Joanna Chichelnitzky
Èric del Arco Cristià (Barcelona, 1975) és el president del Gremi de Llibreters de Catalunya i el director de la Llibreria Documenta de Barcelona. Format en Enginyeria Industrial i Humanitats, va assumir la presidència del Gremi el juny de 2022 rellevant Maria Carme Ferrer (Troa Empúries). Del Arco encapçalava l’única candidatura que es va presentar, la qual va ser ratificada en assemblea. Amb la 25a edició del Premi Llibreter acabada de celebrar, a Cultura 21 valora l’ofici, el moment pel qual passa el sector i com està treballant el Gremi arreu de Catalunya.
Enguany s’ha celebrat el 25è Premi Llibreter, com ha estat aquesta edició?
És un premi que intenta reivindicar l’ofici de llibreter com a prescriptor de llibres i ha passat per diferents etapes. Ara té diferents categories, s’hi ha incorporat la de no-ficció, i hem de veure si hi incorporem poesia. Això té un perill, perquè es pot dispersar el missatge quan s’entreguen set premis, però és una lluita en què seguim treballant. Cada junta directiva i cada temps han marcat una manera de fer el premi, i això és normal.
Creu que són uns premis de referència?
Sí, i fan una feina de destacar uns llibres que podrien perdre aquesta oportunitat de tenir visibilitat. No els farem molt populars, però ens serveix per destacar la feina de l’editor i de tota la cadena del llibres.
Com va assumir el rol de president del Gremi de Llibreters?
Els llibreters vivim dins de les llibreries, però, de tant en tant, sortim i ens trobem en llocs com presentacions de novetats. En una d’aquestes trobades, on hi havia algunes de les llibreries les quals ara formem part de la junta, vam valorar que, ja que no hi havia ningú que es presentés a la junta directiva, podíem fer una candidatura totes juntes.
“El Gremi sempre ha tingut la vocació de territorialitat, però això requereix molt esforç”
I així van escollir-lo com a president?
No hi havia ningú que hagués de ser-ho, així que vam mirar el mapa i, com que jo estava a la Llibreria Documenta, al carrer Pau Claris, molt a prop de la seu del Gremi, al carrer Mallorca, o del Palau de la Generalitat, em va tocar.
Quines novetats ha aportat al Gremi?
Vam construir dues vicepresidències que fossin fora de Barcelona, perquè teníem ganes de tenir presència per a les llibreries que no siguin d’aquesta ciutat. Tot i que de vegades costa, intentem treure la presència centralista que té Barcelona, però no deixa de ser inviable que no hi hagi algú a la junta en representació de la ciutat, sobretot per assistir a actes que se celebren aquí.
Com de necessària era aquesta representació més enllà de Barcelona?
El Gremi sempre ha tingut la vocació de territorialitat, però això requereix molt esforç per part de tothom. Ara tenim la sort que ens podem reunir per videotrucades, però fa 15 anys no sé com s’ho feien, devia de ser molt difícil.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin era el full de ruta com a junta?
El principal és reivindicar la cadena del llibre.
Què és, la cadena del llibre?
És una mena de frase que té el sector i que defineix que el llibre el fa un autor, passa per un editor i tots els membres d’una editorial per, després, arribar a la distribuïdora i passar-lo a les llibreries.
I per què s’ha de reivindicar?
Perquè és fàcil de trencar-la. No hi ha cap element de la llei que digui que un editor no pot vendre un llibre, però estem buscant un respecte per a la cadena. Som un sector molt especial, i existeix la cadena del llibre perquè hi ha una llei del llibre, i el llibre té un preu fix. Altres coses que volem defensar dins de la cadena del llibre són les biblioteques, i ens preguntem per què les biblioteques de Catalunya no compren llibres a les llibreries de Catalunya.
Per què no ho fan?
Perquè per mandra fan unes licitacions on la majoria de llibreries no podem entrar. La llei de contractació pública obliga a fer concursos i això està molt bé, però cap llibreria de mida normal té la capacitat d’abastir una quantitat de 200.000 euros, per exemple, perquè es demanen uns requisits molt exigents. Hem de dir, però, que no tot funciona igual, i és que el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ens demostra que té una capacitat molt més gran d’entendre això que el Consorci de Biblioteques de Barcelona.
“Ens preguntem per què les biblioteques de Catalunya no compren llibres a les llibreries de Catalunya”
Quines són, avui, les amenaces per al sector del llibre i les llibreries?
El sector té una mala salut de ferro, i aquesta és una frase que s’ha dit molt. El llibre és un producte antic i molt ben dissenyat que, en aquest corrent tecnològic que hi ha al món, sí que es beneficia d’algunes coses, ja que és una de les poques coses que funcionen sense la necessitat d’un utensili extra que s’hagi d’actualitzar amb el temps. A més, el llibre es reivindica amb cada fet que passa; la pandèmia el va reivindicar com un element per estar amb un mateix i per desconnectar. En aquesta llibreria, cada any entren uns 10.000 llibres nous, uns 250 a la setmana, i les amenaces són la manca de temps lliure o la capacitat que tenim tots de posar-nos en coses lúdiques que ens roben hores abans que agafar un llibre.
I les llibreries?
Podem estar amenaçades pel comerç electrònic d’Amazon, per exemple.
Quant de mal us fa Amazon a les llibreries?
Penso que si parles amb els editors, et diran que a Amazon es ven un 30% del mercat, amb alguns avantatges en concret. Agrada als editors i als distribuïdors, però, a la llarga, és un problema.
Per què?
Perquè tots sabem que és una empresa depredadora i sense lligam amb ningú que pot arribar a dominar el mercat. I un altre problema per a les llibreries és que el mercat està en continu canvi; ara ens trobem amb què el llibre s’ha reivindicat i això fa que apareguin noves llibreries i nous actors al mercat.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com està el sector, a grans trets?
Tenim un sector molt professional, amb moltes llibreries i gent que treballa molt bé, però hem de conviure amb altres actors com La Casa del Llibre, per exemple, que segueix obrint botigues arreu.
Com s’hi ha de conviure?
Si tu ets fidel a tu mateix, pots sobreviure.
El públic segueix venint?
Sí, perquè són públics totalment diferents, hi ha gent per a tot. L’ofici de llibreter és molt cansat i el perill resideix en el propi cansament. Ens ho passem bé i amb un producte que és agradable, del qual podem conversar i tenim petites bombolles dins del sector. En el fons, som gent apartada de la majoria de problemes de la societat.
“La pandèmia ens ha portat un volum de lectura que no ha desaparegut quatre anys més tard”
La gent treu temps per agafar un llibre i llegir?
No, i aquest és un dels altres problemes que tenim, però hem vist que la pandèmia ens ha portat un volum de lectura que no ha desaparegut quatre anys més tard.
Això suposa un èxit?
Sí, perquè hem recuperat un públic.
Creu que per ser llibreter cal estimar l’ofici i la lectura?
Sí, al llibreter li ha d’agradar el llibre com a objecte i com a punt de gaudi, per l’eròtica del llibre. A més, penso que s’ha de sentir acompanyat pels llibres, perquè marquen la seva pròpia història. Tothom qui conec que és llibreter s’estima els llibres d’una manera inexplicable, així com els editors. Per ser llibreter cal res i tot.
Cada cop més, a les llibreries hi coincideixen els lectors, els autors, les editorials o les presentacions de novetats. Mantenen el seu paper com a prescriptores?
Cada llibreria és un món i funciona a la seva manera. A les que són mitjanes i tenen un fons gran però limitat, sí que tenen aquest paper, perquè coneixen molt bé els seus clients. A la Llibreria Documenta, per exemple, tenim una prescripció diferent, perquè som nosaltres, guiant-nos pel nostre criteri, els qui recomanem els llibres, i fem una selecció més acurada que en les llibreries més grans.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Les llibreries estan buscant el seu tret d’identitat que les diferencia de la resta?
Cadascuna s’està creant el seu propi públic, i és cert que en els últims anys hem esdevingut un centre cultural important. A partir d’un moment determinat, les llibreries ja no només tenen llibres, sinó que tenen un espai per fer activitats on es crea vida cultural. Som comerços, ens dediquem a vendre llibres, però a les llibreries passen moltes coses.
Tenen definit quin és el públic de la Llibreria Documenta?
No, però diríem que és un públic a qui agrada buscar per si mateix. Aquí ve gent amb una perspectiva cultural treballada i fins i tot ens podrien dir que som una mica pedants [riu].
Treballen en xarxa, les llibreries?
Sí, recomanem als clients una llibreria o una altra en funció del que busquin. Quin sentit té que jo, com a llibreter, no ajudi un client que busca un llibre que jo no tinc? Li recomano una altra llibreria, que marxi sabent que tindrà el llibre i que un altre dia torni a la meva, perquè en el nostre mercat l’egoisme no té sentit.
“S’ha de reivindicar la cadena del llibre, perquè és fàcil de trencar”
Per al Gremi, quin valor tenen les xifres del dia de Sant Jordi?
Si no tinguéssim Sant Jordi, tothom mataria per tenir-lo. És un dia en què t’aixeques a les 6 del matí i no hi ha res al carrer, a les 9 del matí els carrers estan plens de llibres i roses, a les 8 del vespre es comença a recollir i a les 11 de la nit no queda res. Quin país no voldria tenir això? L’única pega que tenim és que l’epicentre segueix a Barcelona.
Paga la pena, econòmicament parlant?
No ho sé, cadascú es fa els seus números i crec que ningú hi perd diners. Guanyar? Crec que sí, però no és per fer-se ric, perquè tens unes despeses. Totes les llibreries del món voldrien tenir un Sant Jordi, però només el tenim nosaltres.
Barcelona és una ciutat de referència, quant a llibreries?
Tenim molt bones llibreries, hi ha ciutats d’arreu del món que també en tenen i crec que tenim la sort d’estar en un país amb la llei del preu fixe. A Barcelona es reivindiquen les llibreries, tot i que les grans han desaparegut, però cal valorar la xarxa que fan les llibreries actuals, les biblioteques i els centres cívics, i reivindicar Barcelona com una ciutat d’autors i que s’estima les seves llibreries.
Foto: Joanna Chichelnitzky
