El sector del videojoc a segueix creixent i ja factura més de 700 milions d’euros l’any i suma més de 4.600 treballadors, segons mostra el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc 2023 amb dades corresponents al 2022. Entre el 2016 i el 2021, la indústria va duplicar la seva facturació, i un any després ha crescut un 7,5% més. Catalunya genera el 52% del negoci a tot l’Estat i concentra el 50% dels treballadors: 4.619 el 2022, un 8,7% més que el 2021. El nombre d’empreses de desenvolupament va a l’alça i arriba a les 239 (147 constituïdes i 92 projectes), que són ja el 30% de totes les de l’Estat. I també segueix millorant la presència del català com a llengua disponible als videojocs creats aquí: el percentatge s’eleva fins el 64% el 2022.
La facturació d’aquesta indústria a Catalunya ha crescut entre un 10% i un 20% interanual entre els anys 2016 i 2021. El darrer Llibre blanc del sector a Catalunya mostra que el 2022 el creixement ha estat lleugerament més moderat, d’un 7,5%, com també ha passat a la resta de l’Estat, i per això el pes de Catalunya en el conjunt segueix situat per sobre del 50% de la facturació.
El 2022 es van crear 43 estudis nous a Catalunya, amb una xifra total de 239, on també es comptabilitzen 92 projectes que encara no s’han constituït. La distribució territorial d’aquests 239 estudis catalans segueix concentrada majoritàriament a Barcelona. Una dada a destacar en aquest sentit és l’augment de la presència de projectes a Girona, que representa un 5% del total. Des de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital apunten que el repunt “està relacionat amb la posada en marxa i consolidació del programa d’incubació GameGi, que ha estat capaç de constituir-se en espai de trobada de la comunitat local”.
De cara al futur a curt termini, la tendència de creixement del sector es manté a l’alça malgrat la incertesa a escala global del sector. S’estima una taxa de creixement anual composta (TCAC) del 8% per al període 2022-2026, any que es calcula que la indústria catalana facturarà 964 milions d’euros. El Llibre blanc estima que el creixement del sector a Catalunya serà més lent els anys 2023 i 2024 a causa de la situació d’incertesa global a la indústria, la qual es preveu revertir l’any 2025, en què l’estimació ja apunta a creixement de dobles dígits.
Treballadors joves, i gairebé el 30% de dones
Pel que fa als i les professionals, l’any passat conformaven el sector 4.619 persones, el que representava un augment anual del personal contractat del 8,7%. El 50% del personal de les empreses de videojocs a l’Estat es desenvolupa professionalment a Catalunya, un pes similar al que han tingut els darrers anys.
La presència de les dones en les plantilles torna a créixer el 2022 fins a les 1.247 professionals, que representen un 27% del total del personal contractat. Una altra característica del sector que el Llibre blanc torna a posar de manifest és la de la joventut de les plantilles: un 90% del personal té menys de 45 anys i la meitat aproximadament de la força de treball en té menys de 30.
Es confirma també la consolidació de l’alumnat universitari en estudis directament relacionats amb el videojoc que, durant el curs acadèmic que s’acaba de tancar, arribava fins a les 1.331 persones de les quals un 16% eren dones.
Més català als videojocs catalans
En relació a la llengua, la presència del català com a llengua disponible en videojocs desenvolupats a Catalunya millora respecte de l’any 2021, i s’enfila fins el 64%, el percentatge més alt des del 2016 (60%). Això no obstant, actualment encara és més fàcil trobar videojocs de producció catalana amb llengües disponibles com l’alemany, el francès i l’anglès, i encara més el castellà (present en un 97%).
Les noves dades sobre el sector del videojoc recollides al Llibre blanc 2023 s’han fet públiques aquest dijous durant la jornada Passem pantalla 2024, al recinte modernista de Sant Pau. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha destacat “la satisfacció per la feina feta” per la Taula del Videojoc per consolidar la comunitat del videojoc a Catalunya i per provocar un salt qualitatiu en la seva consideració social. Així, Garriga ha ressaltat que “els videojocs ja s’associen a la cultura i a valors positius com els de la innovació”, i que ja ningú qüestiona que “el videojoc és cultura”. “L’aliança amb el Govern i amb la resta d’actors que configuren l’univers dels videojocs ha servit per pujar el nivell i ser cada cop més ambiciosos”, ha afegit.
La consellera també ha apuntat que el sector del videojoc té “moltes raons per a l’optimisme i la satisfacció”, i ha posat com a exemples la qualitat dels videojocs desenvolupats a Catalunya, així com l’evolució positiva en la inclusió de la versió catalana en el desenvolupament de videojocs; en el nombre i la solidesa de les empreses del país, així com en el nombre de treballadors i en el percentatge de dones dins les plantilles.
Objectius de la Taula del Videojoc
En aquest marc s’han ofert també els resultats aconseguits per la Taula del Videojoc de Catalunya fins ara, i s’ha presentat també el nou pla de treball previst per aquest espai de trobada entre el sector del videojoc i la Generalitat de Catalunya, que es va posar en marxa l’any 2017.
Avui dia, la Taula reuneix prop de 48 organitzacions implicades entre les quals podem trobar entitats, associacions, universitats, incubadores i set departaments de la Generalitat de Catalunya implicats en polítiques relacionades amb el sector. La Taula ha consensuat una graella de 60 noves actuacions a realitzar durant els propers 12 mesos i que es divideixen en cinc àmbits d’acció: impacte social, professionalització, internacionalització, finançament i eSports.
Entre les principals actuacions previstes hi ha elaborar un codi ètic de la indústria; executar el Pla d’Internacionalització del Videojoc Català que han consensuat el sector i els dos principals ens públics que se n’ocupen, l’ICEC i ACCIÓ; l’estrena de la versió anglesa del portal web videojocscatalans.cat; afavorir l’accés de les empreses catalanes a les oportunitats de finançament públic europeu; acompanyar en la cerca de finançament privat i millorar els avantatges fiscals; i l’elaboració d’un Pla estratègic per als eSports a Catalunya durant el proper curs.
