La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) ha posat en alerta el sector del doblatge, que s’ha unit per reivindicar la importància de la seva feina, així com el seu valor artístic. Ho ha fet davant la possibilitat que les empreses optin per aquest tipus de tecnologia en un futur, però també perquè s’ha trobat que en els contractes amb les distribuïdores no hi ha clàusules específiques que garanteixin que no es faran servir les seves veus per entrenar-la. Roger Isasi-Isasmendi, del sindicat Doblatge Unit de Barcelona (DUB), defensa en una entrevista a l’ACN que la feina dels actors i actrius de doblatge és “transmetre l’ànima dels personatges originals”, una tasca pròpia de “les persones”.
La preocupació per la implementació de la IA ha arribat al món del doblatge, on diversos professionals del sector han començat a aixecar la veu per reivindicar la seva feina. Entre les seves principals peticions, està la de fer que les distribuïdores incorporin una clàusula amb la qual es protegeixi les seves veus i es garanteixi que aquestes no es puguin fer servir per entrenar cap d’aquestes tecnologies. “Nosaltres no hem cedit mai la nostra veu per aquests usos, ho hem fet per la reproducció i la venda de cada obra, però no per això”, detalla Isasi-Isasmendi.
A l’hora de fer la petició, el sector s’ha trobat amb moltes dificultats i, en l’actualitat, encara hi ha tres grans plataformes amb qui no s’ha arribat a un acord. Com a mesura de pressió, l’actor de doblatge explica que –en l’àmbit estatal– s’estan deixant de signar certs contractes, un fet que provoca que s’hagin aturat alguns projectes i que hi hagi professionals que no hagin acceptat propostes concretes. “La gent posa el cos i el pa de cada dia per defensar uns drets que són bàsics”, subratlla, “és evident que hi haurà coses que es començaran a fer amb IA i difícilment ho podrem aturar”.
En la mateixa línia s’expressa Masumi Mutsuda, actor de doblatge i també membre de DUB, que insisteix que no es pot anomenar doblatge a diversos experiments que s’han fet amb IA. “Els models de generació que es creen s’han d’entrenar amb unes veus i continguts, i el que no volem és que les distribuïdores facin servir el material que hem anat cedint per coses molt concretes”, assenyala.
Per Mutsuda, que també és enginyer, un dels esculls és que moltes d’aquestes clàusules fan referència a la cessió per a “qualsevol tecnologia existent i no existent, pel futur i per sempre”, un fet que és “qüestionable” però, a la vegada, convenient per les distribuïdores que no es volen “tancar portes” per segons quines coses. La ja anomenada ‘clàusula IA’ s’ha negociat en alguns casos, i en d’altres encara estan obertes les converses, tot i que l’actor sosté que s’està avançant “positivament”.
Segons Estel Tort, també actriu de doblatge, l’inconvenient és que fins ara hi havia un “buit molt gran” pel que fa a la legislació. “S’està començant a fer, però és un procés molt lent i s’han d’aprovar unes lleis que no entraran en vigor fins més endavant, i per això és complicat començar un enfrontament legal”, admet, “estem en un punt complicat”.
Necessitat d’un conveni
Una altra de les reivindicacions que va propiciar el naixement de DUB va ser la manca de conveni. Actualment, el sector no en disposa des del 2013, un fet que els porta a treballar a través d’uns pactes d’empresa que els professionals no troben que garanteixin la suficient “protecció”. Mutsuda, membre del sindicat, recorda, per exemple, les diferències amb Madrid, on sí que tenen un conveni. “Ens trobem que es van separant de nosaltres i això genera preocupació, perquè estem cobrant poc pel que hauria de ser i també perquè ens poden percebre com una competència deslleial”, lamenta.
Isasi-Isasmendi, per la seva banda, opina que és una eina fonamental per donar “estabilitat al sector”, que actualment compta amb uns 350 actors, director i ajustadors de doblatge, 250 dels quals formen part del sindicat. “Els estàndards amb els quals treballem no donen resposta al canvi de paradigma, i per això necessitem una actualització que doni protecció a la gent que es dedica a fer doblatge a Catalunya”, conclou.
Un impuls insuficient pel català
Tort va entrar al món del doblatge fa uns anys i des de llavors ha interpretat papers tan coneguts com el de Galadriel a la sèrie El Senyor dels Anells: Els anells de poder, el de la Chani –interpretada per Zendaya– a Dune, o fent totes les veus de la sèrie d’animació Samuel al 3Cat més recentment. Si bé als inicis pràcticament el 99% de la seva feina l’havia de fer en llengua castellana, admet que darrerament la cosa ha canviat “una mica”, però que igualment encara està lluny d’un “50%”, una fita que li agradaria.
Mutsuda, actiu en el món del doblatge des de fa tres dècades, és conegut sobretot per donar vida a en Harry Potter i també per ser la veu en off del Super3. Preguntat pel català, és crític amb la situació que es va viure fa uns anys, però creu que s’ha pogut reconduir a temps, per exemple, fent valdre el doblatge de l’anime, una “porta d’entrada per a nens d’aquí i de fora que vulguin escoltar català”. Si fa uns anys la seva feina en català suposava un 4%, ara ha crescut fins al 25% en comparació amb el castellà.
Pel que fa a Isasi-Isasmendi, que va començar a fer els primers treballs amb nou anys, ha treballat en papers com el de Finn, d’Star Wars; en Ron Weasley, de Harry Potter; o en Nil, d’Elemental. “Durant una època el català estava cadavèric i va anar a menys”, reconeix, “sobretot per una voluntat d’economització de la feina”. Des de fa un temps, la cosa “ha millorat”, però segons l’actor en el seu dia a dia encara fa un 80% de la feina en castellà.
“És veritat que s’ha apostat per tornar a donar ales al doblatge en català i s’ha entès que una modernitat no vol dir anar a la versió original, sinó que cadascú pugui triar. Per fer-ho, però, cal seguir dotant d’hores i pressupost al català perquè es pugui fer amb qualitat”, afegeix. També Tort, en la mateixa línia, defensa que al país hi ha “un dels millors doblatges” i que això el porta a conviure perfectament amb les versions originals. “És tan lícit seguir-ho amb subtítols, com no voler-ho fer, per això tothom ha de tenir una opció”, diu.
La màgia de l’anonimat en doblatge
Part de la màgia del doblatge passa, sovint, per no saber qui és la persona que està darrere de la veu del personatge en qüestió, un fet que, si bé pot atorgar un còmode anonimat per a certs professionals, també s’ha començat a trencar amb l’arribada de noves dinàmiques. “Hi ha molta gent que pensa que és millor així, que no s’ha de conèixer els actors de doblatge i sí, és veritat que hi ha molta màgia, però també és cert que després som tan desconeguts que es poden arribar a decidir coses sense nosaltres o no tenir-nos en compte”, opina Mutsuda, “penso que hi ha d’haver un equilibri entre massa i poc”.
Isasi-Isamendi creu que s’ha de “parlar de doblatge i parlar-ne bé”, i que la part d’exposició personal l’ha de gestionar un mateix. “És positiu que es normalitzi parlar de doblatge i que es vegi que es tracta d’una feina que té molt de valor”, afirma, afegint que podria tenir, per exemple, més presència en cites com els Gaudí o els Goya.
Finalment, Tort entén que hi hagi persones que no vulguin donar la cara i se sentin més còmodes en aquest “bonic” anonimat, però en el seu cas al treballar en teatre o ràdio, entre altres, és un aspecte que sí que la fa “feliç”. “Quan jo era petita em quedava embadalida quan sortia un actor o una actriu de doblatge, però comprenc que hi hagi gent que no ho vegi així. Ajudem al fet que allò que han fet uns intèrprets arribi a més gent, hi ha un punt de misteri que també és interessant”, conclou.
