L’Institut d’Estudis Catalans i el Museu Nacional d’Art de Catalunya han presentat el Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears, un projecte fruit d’un conveni entre ambdues institucions. L’IEC i el MNAC destaquen que es tracta d’un “pas important en la tasca de recopilar i transmetre el coneixement del nostre patrimoni artístic”. A més, apunten que aquest tipus de diccionari permeten fixar el coneixement i actuen com a referències en el món de l’art.
Aquest és el primer diccionari d’artistes d’àmbit català que es fa des de la publicació del que va dirigir Josep Francesc Ràfols entre 1951 i 1953, en aquella ocasió escrit en castellà. A més, l’abast és més ampli, ja que assumeix els territoris de parla catalana, i inclou tota mena d’especialitats.
L’IEC i el MNAC també destaquen el fet que sigui en format digital, ja que permet la seva actualització d’una manera regular. Igualment, la llargada dels articles és més gran a la de diccionaris anteriors: s’hi detallen exposicions i altres aspectes de la vida artística, a més d’una extensa bibliografia.
El projecte no contempla artistes vius per tal de “no desequilibrar el conjunt”, i es treballa molt especialment per incorporar les dones artistes, sovint invisibles en el món de l’art.
El Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears està plantejat com un treball en procés, i fins ara hi han participat més de 100 autors de tesis doctorals i treballs de fi de màster dedicats a artistes, així com autors d’articles monogràfics o comissariats d’exposicions.
Alhora que s’hi van sumant entrades, s’està treballant en una nova versió del projecte de digitalització per fer-lo més navegable i accessible.
Un projecte de llarga durada
El repte i el compromís de les dues institucions és “iniciar i, sobretot, mantenir projectes com aquest, en què el coneixement és la base per a protegir i difondre el nostre patrimoni cultural”. Així, el Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears es presenta com un projecte de llarga durada per l’ambició de documentar creadors de totes les especialitats dels Països Catalans, i perquè haurà d’estar en un procés d’actualització constant.
L’objectiu final d’aquest diccionari és la creació d’una eina que pugui ser utilitzada per diversos sectors professionals o per afeccionats o el públic en general.
El cost total del projecte, fins ara, ha estat de 30.000 euros, i s’ha finançat a parts iguals entre l’Institut d’Estudis Catalans i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Alternança artística per començar
El Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears s’ha activat alternant artistes menys coneguts, el llegat dels quals s’ha aprofundit amb aquest projecte, i noms més rellevants com Isidre Nonell, Dionís Baixeras, Lluís Rigalt, Joaquim Sorolla, Mela Muter, Hermenegild Anglada-Camarasa, Josep Llimona, Santiago Rusiñol, Adolf Mas, Joan Busquets, Joaquín Torres-García o Lluïsa Vidal.
L’IEC i el MNAC subratllen que la presència actual d’un artista no implica cap jerarquia pel que fa a la seva rellevància. L’objectiu és que s’hi vagin incorporant tots d’una manera gradual.
El treball s’ha presentat aquest dimecres en un acte institucional a la seu de l’IEC presidit per la seva presidenta, Teresa Cabré, i el director del MNAC, Pepe Serra, acompanyats dels tres directors del projecte: Francesc Fontbona, Eduard Vallès i Bonaventura Bassegoda, membres de l’Institut.
