Gairebé desconegut a Catalunya, el manlleuenc Cesc Grané és tota una institució a l’Àsia en l’àmbit del disseny de personatges en tres dimensions. Centenars de milions de persones a tot el continent veuen els seus dibuixos, treballa per a grans empreses i estudis i, fins i tot, Nacions Unides ha emprat els seus personatges per diverses campanyes arreu del continent. Reivindica que els personatges que ell crea no són tan sols per al públic infantil i té un somni des de fa anys: dissenyar la mascota d’uns Jocs Olímpics a Catalunya. Podrien ser els de 2030 Barcelona – Pirineus? Des del Japó, Grané atén Exterior.cat.
De petit ja feies dibuixos i personatges per tot arreu?
Sí, de petit m’agradava molt dibuixar. Amb un company de classe (Jacob) quedàvem després de classe per fer dibuixos i personatges de tota mena. El record que encara tinc és que em donava el mateix plaer que sento actualment fent la meva feina.
El teu primer contacte amb el 3D va ser a Barcelona. Com recordes aquell moment i per què et va interessar entrar en aquest món?
El primer contacte va ser a Elisava on vaig estudiar Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial. Ens van ensenyar Pro Engineer, un programa molt tècnic, però em va fascinar el fet de treballar en volum. En aquell moment compartia pis amb un company de classe, l’Arturo, que estava molt interessat en el món dels videojocs i ja feia temps que modelava amb 3ds Max. Li vaig demanar que m’ensenyés a fer una muntanya molt simple en 3D per posar-hi una cara, semblant a les de Dr. Slump d’Akira Toriyama, i així va ser com vaig començar.
Vas ser dels primers catalans a dissenyar personatges en 3D amb aquella estètica. Què va suposar per a tu aleshores?
Poc després vaig descobrir el món dels art toys en un viatge a Itàlia i em va fascinar la seva estètica i la idea que eren joguines de col·leccionista destinades a un públic adult. Vaig pensar que seria una bona idea crear personatges digitalment amb aquella estètica, barrejant 3D amb 2D. En aquella època va sorgir una revista digital feta a Barcelona (Robot Magazine) que t’“obligava” a penjar una il·lustració cada setmana durant un any o et deixaven de publicar. Després d’un any vaig adonar-me que havia desenvolupat un estil propi i vaig fer una pàgina web amb totes les imatges. A partir d’aleshores vaig començar a rebre els primers encàrrecs d’agències de publicitat i invitacions a participar en exposicions en diferents espais.
I d’aquí, una primera incursió al Japó. Com va ser la teva primera experiència al país?
La primera vegada que vaig estar al Japó va ser el 2008, després d’estar dos mesos a Tailàndia, perquè havia fet un taller a la UPC amb dissenyadors de Bangkok i vaig decidir anar-los a veure i conèixer el país. Aquella va ser la meva primera incursió a l’Àsia i em va fascinar, em va obrir un nou món completament diferent del que havia vist fins al moment. I quan vaig anar al Japó, de seguida vaig pensar que m’agradaria viure-hi algun dia. Recordo que em vaig emocionar el primer dia que vaig arribar a Tòquio mentre passejava pels carrers d’Asakusa. El 2012 vaig fer un viatge de nou mesos per diferents països d’Àsia amb principi i final al Japó: va ser aleshores quan em van oferir una feina a una empresa japonesa com a dissenyador i la vaig acceptar. El fet de ser l’únic estranger a l’empresa em va permetre aprofundir molt més en la seva cultura i entendre moltes coses de la societat que ets incapaç de veure viatjant com a turista.
“M’agrada molt treballar amb clients i empreses de països diferents. Kinder Asia em va encarregar les mascotes que representen els animals de l’any nou xinès”
Després vas tornar a Barcelona, però no gaire després vas tornar a viatjar cap a l’est, primer a Qatar i després a la Xina. Què vas fer en aquests països?
Després de gairebé dos anys vaig donar per acabada l’etapa a l’empresa japonesa i vaig decidir tornar a Barcelona. Pocs mesos més tard vaig rebre una oferta per treballar en una agència a Qatar dissenyant quatre parcs temàtics que estaven treballant a Doha, i vaig acabar sent director d’art d’un dels parcs. Era una empresa amb treballadors de més de 20 nacionalitats diferents, això em va permetre conèixer gent de cultures molt diverses, fet que em va enriquir molt. Després de dos anys vaig fer una parada d’uns mesos a Barcelona fins que em van convidar a fer una exposició en un centre comercial a Guangzhou. Van fer recreacions dels meus personatges d’1,50 a 3 metres d’alçada per tot el centre. La inauguració va durar dos dies on van fer actuacions musicals, tallers, desfilades… va ser una experiència molt gratificant i vaig aprofitar el viatge per tornar al Japó.
Al final, tornes al Japó per complir el teu somni: crear la teva empresa i dissenyar personatges per a publicitat i per a grans empreses…
Després de treballar a Qatar vaig decidir que volia dedicar-me al 100% al disseny de personatges i tenia ganes de tornar a viure al Japó per instal·lar-me a l’Àsia i intentar fer-hi més projectes. Només arribar em van encarregar les mascotes per Renu de l’empresa Bausch & Lomb al Japó, els personatges formen part de les campanyes de publicitat de la marca i promocions a tot el país.
Per què el Japó?
El primer que responc quan algú em pregunta per què m’agrada Japó és “perquè és el paradís dels personatges”. A Occident aquest tipus de personatges es creu que estan destinats a un públic més infantil, però especialment al Japó se’ls hi dona molta importància, formen part de la seva cultura, i estan molt presents en el seu dia a dia.
I ara treballes per clients molt importants…
Sí, per exemple Kinder Asia em va encarregar les mascotes que representen els animals de l’any nou xinès. Se n’han fet anuncis publicitaris, joguines que van dins els ous Kinder, ninots de peluix… I he pogut fer personatges per dues campanyes de Nacions Unides a l’Àsia a través d’una agència de Singapur. M’agrada molt treballar amb clients i empreses de països diferents. Els últims mesos he estat treballant per agències i empreses que estan a Anglaterra, Singapur, Ucraïna, Canadà i el Japó… Encara em sorprèn com ha evolucionat la tecnologia i com s’ha globalitzat gran part del planeta en pocs anys.
Tens encara més somnis per acomplir?
Un dels motius pels quals estic al Japó és la meva passió pels Art Toys i tenia moltes ganes de fer una producció d’Art Toy en Sofubi, que és una tècnica de producció japonesa dels anys 50. Aquest any he pogut fer la meva primera producció a una fàbrica de Tòquio i espero continuar fent-ne més en el futur. D’altra banda, també considero que el projecte més global quant al disseny de personatges és la mascota d’uns Jocs Olímpics: és quan un personatge té més visualització i es poden aplicar a més formats, des de tota mena de marxandatge, a animacions, senyalística… I he de reconèixer que em faria molta il·lusió poder dissenyar la mascota d’uns Jocs Olímpics a Catalunya.
Suposo que encara tens forts lligams amb Catalunya i, especialment, al teu poble Manlleu…
Tot i que fa temps que estic molt lluny, Manlleu sempre serà casa meva, on tinc la família i moltes amistats. M’agrada que em convidin a participar en projectes per la zona, perquè encara que jo no hi sigui físicament m’agrada que la meva feina hi sigui present.
