El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet va morir la matinada de dilluns als 79 anys a la residència Llar Sant Josep de Lleida, on vivia des de feia un temps, a causa del coronavirus. Considerat una figura clau de la dramatúrgia catalana contemporània, el 2015 es va fer públic que estava malalt d’Alzheimer.
Nascut a Barcelona el 1940, Benet i Jornet va estudiar Filosofia i Lletres, però l’entrada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual va marcar el seu futur. Va debutar el 1964 amb Una vella, coneguda olor (Premi Josep Maria de Segarra), i al llarg de la seva trajectòria va escriure una cinquantena de textos que van contribuir a la renovació del teatre català del segle XX.
En l’obra de Benet i Jornet destaquen títols com Cançons perdudes (1970); El manuscrit d’Alí-Bey (1985); Ai, Carai (1990); Desig (1991); E.R. (1994, portada al cinema per Ventura Pons amb el nom d’Actrius); Testament (1997, Amic/Amat en l’adaptació cinematográfica de Pons); Olors (2000); L’habitació del nen (2002); Salamandra (2005), o Dues dones que ballen (2011).
L’altre faceta per la qual Josep Maria Benet i Jornet ha estat reconegut és la de guionista en sèries televisives. Ell va crear la primera gran telenovel·la de sobretaula de TV3, Poblenou, a la qual seguirien altres com Nissaga de poder, El cor de la ciutat o Ventdelplà.
Josep Maria Benet i Jornet ha estat distingit amb el Premi Nacional de Literatura Catalana de Teatre (1991), el Premi Nacional de Teatre del Ministeri (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013) i la Medalla d’Honor de la SGAE.
