Foto de familia dels Premis Gaudí (foto: Jordi Play / ACN).

La 12a edició dels Premis Gaudí ha distingit com a millors pel·lícules Els dies que vindran, de Carlos Marqués-Marcet (en llengua catalana), i La hija de un ladrón de Belén Funes (en llengua no catalana), que a més han empatat en el nombre d’estatuetes aconseguides: tres cadascuna.

Enguany, a banda de ser els Gaudí més paritaris en les nominacions, també han estat dels més repartits en el palmarès.

L’Acadèmia del Cinema Català va lliurar els 12ens Premis Gaudí diumenge a l’Auditori Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, en una gala produïda per Dagoll Dagom, dirigida per Jordi Prat i Coll, i presentada per Anna Moliner.

Durant la cerimònia es va reconèixer la trajectòria del cineasta Francesc Betriu amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter, i es va atorgar el Premi Especial del Públic a 7 raons per fugir, d’Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras.

Guanyadors 12ens Premis Gaudí

  • Pel·lícula en llengua catalana: Els dies que vindran, de Carlos Marqués-Marcet
  • Pel·lícula en llengua no catalana: La hija de un ladrón, de Belén Funes
  • Direcció: Belén Funes, per La hija de un ladrón
  • Guió: Belén Funes i Marçal Cebrián, per La hija de un ladrón
  • Protagonista femenina: Maria Rodríguez Soto, per Els dies que vindran
  • Protagonista masculí: Karra Elejalde, per Mientras dure la guerra
  • Actriu secundària: Laia Marull, per La innocència
  • Actor secundari: Enric Auquer, per Quien a hierro mata
  • Pel·lícula documental: El cuarto reino. El reino de los plásticos, d’Adán Aliaga i Àlex Lora
  • Curtmetratge: Suc de Síndria, d’Irene Moray
  • Pel·lícula per a televisió: La catedral del mar, de Jordi Frades
  • Direcció de producció: Oriol Maymó, per Quien a hierro mata
  • Direcció artística: Sylvia Steinbrecht, per Elisa y Marcela
  • Muntatge: Ana Pfaff, Carlos Marqués-Marcet i Oscar de Gispert, per Els dies que vindran
  • Fotografia: Mauro Herce, per O que arde
  • So: Sergio Bürmann i Marc Orts, per Dolor y gloria
  • Música original: Pau Vallvé, per La vida sense la Sara Amat
  • Efectes visuals: Mario Campoy, Irene Río i Iñaki Madariaga, per El hoyo
  • Vestuari: Rosa Tharrats, per Liberté
  • Maquillatge i perruqueria: Armande Monteiro ,Antoine Mancini i Laurence Abraham Yaeger, per Liberté
  • Pel·lícula europea: O que arde, d’Oliver Laxe
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram