|
"Per vocació preferim fer la Torna que no està dins d'un macrocontenidor com el Grec. Vam muntar la Torna perquè no obteníem cap contrapartida als esforços que fèiem per acollir propostes del Grec" |
|
"Szwarcer ha agafat obres alternatives i les ha programat a la Biblioteca de Catalunya, lloc que no està equipat per fer-hi teatre, i menysprea espais com el nostre que sí que disposen de la infraestructura adequeada” |
|
"Només el Lliure i el Romea ens sorprenen a vegades amb alguna proposta alternativa. El que passa és que és una aposta limitada, perquè si es fa una aposta alternativa amb política d'Ibèria, t'estavelles. Nosaltres practiquem el baix cost en preproducció i producció" |
|
"Les sales alternatives no podem ser mai rendibles. Crec que la situació òptima és que amb un pressupost de mig milió d'euros, la meitat la guanyis a taquilla i amb les gires i l'altra meitat provingui de les subvencions" |
|
"El TGB tindrà dues sales: la gran apostarà per musicals alternatius i teatre de text diferent al que es programa al Versus. Incidirem en la innovació en el so i la il·luminació. La sala petita s'especialitzarà en espectacles de titelles i unipersonals " |
|
"Al Versus hem aconseguit consolidar un públic exageradament jove que té molta formació i molts referents de la imatge i el pop però al qual li manquen referències teatrals" |
|
|
|
|
La Torna del Grec ha arribat a la quarta edició. En aquest punt, quin balanç en feu?
La ciutat no tenia off ni res semblant, només programa oficial. Les grans ciutats no tenen festivals d’estiu. El Grec es va crear per donar feina a la professió teatral en un moment, l’any 76, en què la situació era absolutament raquítica. En canvi, festivals com els d’Edimburg o Avinyó parteixen de la voluntat de cobrir mancances culturals. Però a Barcelona estem sobrats d’activitat cultural. Les grans capitals com Londres, París o Nova York estan sobrades d’activitat. Per això un festival com el Grec s’ha de concebre com un esdeveniment amb molt de caràcter. Una cosa són programacions llargues i unes altres festivals. A més de constatar que el Grec no tenia off, volíem reivindicar la tasca de les sales alternatives, que estàvem rescatant gent, a vegades jove, a vegades no reconeguda, durant tot l’any. Per exemple, nosaltres no tanquem durant l’agost. Al Versus acollíem espectacles del Grec i després de tots aquests esforços no hi havia cap contracte-programa, no obteníem contrapartides al nostre esforç. Com que no ens enteníem vam decidir fer nosaltres mateixos una programació pròpia a partir de la unió dels teatres alternatius.
Després va passar que algunes sales es van anar desvinculant del projecte perquè els interessava més formar part del programa oficial. Nosaltres, per vocació, creiem que sí que val la pena fer això i ens sembla més interessant que no estar dins d’un macrocontenidor com el Grec. Hem organitzat la Torna sense un sol euro de les administracions i la veritat és que va molt bé, perquè això que a les sales alternatives hem de fer coses indigestes i que no funcionen és fals.
Amb el canvi de director del Grec, percebeu canvis importants?
Jo em pensava que amb el canvi de director el Ricardo Szwarcer ens trucaria i ens diria alguna cosa, però ha optat per mantenir el mateix contingut nostre dins el Grec. Ha agafat obres alternatives i les ha portat a la Biblioteca de Catalunya, equipa llocs que no tenen infraestructura per acollir teatre i menysprea espais com el nostre que estan adequats per funcionar.
Té sentit un festival com el Grec?
Depèn de qui governa. Jo tinc la percepció que tens un interlocutor socialista o d’Esquerra i es fan coses convergents. S’ha de tenir confiança en els creadors del país i no parlo de donar xecs en blanc. S’ha d’apostar pels productors joves. Avui hi ha gestors culturals joves molt preparats que poden valorar molt ajustadament els projectes per determinar-ne la viabilitat. Cal mentalitat de baix cost i apostar per les coses que tenen més sentit artístic i també per l’eficiència cultural, el públic no s’equivoca.
Cal un canvi de format del Grec?
Penso que el Grec té sentit però ha de tenir una posició clara, un model determinat que es pot canviar si no funciona, tot i que crec que manca un posicionament. Avui dia tot i res té sentit. Tota activitat cultural té sentit però aquest canvia en funció de l’evolució del context. El que val no és l’arquitectura ni l’activitat mercantil sinó l’activitat cultural per si mateixa. Qualsevol activitat cultural que congregui gent per plantejar-los un exercici sobre l’ànima és bona, el que no es pot fer és malgastar diners en coses perquè no les vegi ningú, per competir amb coses amb les quals no pots competir.
Consideres que no estan ben invertits els diners que es destinen al festival?
El Festival Grec en el fons és un festival que té un pressupost baix. Costa quatre milions d’euros, el d’Edimburg en costa 18. Hi hauria d’haver transparència i a la web del Grec s’hauria d’explicar quants diners genera. El que no té sentit és que nosaltres intentem fer immersió lingüística, que s’hauria d’haver fet fa ja 20 anys, i que no es doni estabilitat a determinades propostes. El discurs del conseller Tresserras és magnífic però hem de veure com es posa en pràctica. S’ha de valorar si des del punt de vista de recerca valen la pena determinades apostes. I cal dedicar una part del pressupost a investigació, a eficiències de públic, a produccions internacionals, a autors catalans... En aquest sentit la Torna aposta per l’autoria catalana, i a partir d’aquí cada any la programació pot ser diferent: es pot fer una torna de gest, una sobre el que passa a la península... Va haver-hi una època en què el Grec era una programació d’amics i coneguts. Ara hi ha una part de contingut alternatiu sense les alternatives... Calen posicionaments clars.
Al Versus no tanqueu per vacances, com estructureu la temporada?
La nostra temporada té tres moments: la Torna del Grec, l’Avantime, durant el temps que a Barcelona no hi ha res, i la temporada regular. Des del 2000 obrim tot l’any i acollim 450 funcions. La de l’Avantime és una programació molt radical, molt a la contra, d’aquí ve el nostre nom. A la contra sempre hi ha segregats, tant en la gestió com en la creació, camps innovadors que cal impulsar. Hem descobert que en aquest període és quan aconseguim tenir una ocupació del 100%.
És clar que en aquesta època tampoc teniu competència.
Ens adrecem a molta gent jove que es queda a la ciutat durant l’agost i vénen a veure aquest tipus de creacions. A l’octubre arrenca temporada amb la mostra de teatre de les sales alternatives i després fem uns 25 obres per temporada.
Presentar-se com alternatius no us condiciona molt la feina? Us obliga a anar a remolc del que fan o deixen de fer els altres?
No necessàriament. Ja sabem el que fan i no faran els altres.
No us sorprenen mai?
A vegades sí que ens sorprenen. El Swarcer m’ha sorprès programant teatre alternatiu sense dir res a les alternatives. Aquí tenim un equip format, eficient, i això és molt car. I tenim un staff fantàstic que podria estar a disposició del festival i per fer una funció determinada. Rebem diners públics però no ens truquen ni per dir que discrepen del que fem. Nosaltres ja sabem el que faran. El Lliure i el Romea ens sorprenen fent alguna cosa alternativa i poca cosa més. El treball alternatiu amb la política d’Ibèria és impossible, t’estavelles.
Si no hi ha produccions més arriscades és només pel seu cost de producció?
Es gasten molts diners en producció i sobretot en preproducció, que és molt cara. En aquests grans llocs hi ha molts assessors i comitès de lectura. En canvi aquí som un comitè de lectura de tres persones, ens llegim 150 obres i veiem 150 vídeos a l’any i decidim si els projectes valen la pena i si tenen sentit per al Versus. A vegades també apostem per coses que potser no tenen tant sentit però que creiem que han de tenir sortida i si no els programem nosaltres no ho farà ningú.
La rendibilitat econòmica de les sales alternatives passa per minimitzar els costos de producció i preproducció, tenint en compte que disposar de pocs seients complica l’obtenció de bons resultats?
Les sales alternatives no podem ser mai rendibles. Crec que la situació òptima és que amb un pressupost anual de mig milió d’euros, la meitat la guanyis a taquilla i l’altre 50% provingui de les subvencions. Aquest any no sé com acabarà. De la bossa de teatre alternatiu que prové de l’ICIC ens han rebaixat de 60.000 a 40.000 euros. Per tancar l’any sense pèrdues haurem d’apretar a taquilla, ens haurem d’espavilar: fer més promocions i fer gires dels espectacles. És difícil que els números quadrin. N’hi ha que es pensen que això és xauxa però si fos així no haurien tancat el Malic ni l’Artenbrut. Hem d’entrar a competir en el mercat i com a empresa muntar gires pels teatres municipals, que són els que poden pagar un catxet alt.
El nou teatre que impulseu, el Teatre Gaudí Barcelona (TGB), és el vostre projecte més important en aquests moments?
El TGB no el gestionarà el Versus sinó Teatre La Nau, una companyia de referència que des dels anys vuitanta treballa en espectacles infantils. Els van robar una furgoneta amb tot el material i nosaltres vam comprar part de la SL per sanejar la seva economia i ara la companyia feia les obres infantils del Versus. Ara obrirem un teatre amb dues sales. Jo faig de director artístic del Versus però treballo per a la Nau. Una sala s’especialitzarà en titelles i també acollirà monòlegs i espectacles unipersonals. La sala gran tindrà un escenari central amb públic pels quatre costats amb capacitat per a 154 persones. L’escenari serà gran i trencarà el tòpic que el teatre alternatiu ha de ser de petit format.
Teniu resolt el finançament per posar-lo en marxa?
No tenim cap ajuda per obrir el teatre i l’obrirem sense cap ajuda i assegurem 20 anys de teatre. Hem optat pel lloguer perquè en els temps que corren no es pot comprar. Tal com està projectada la sala té un cost de 518.000 euros, l’obrirem sigui com sigui amb una inversió inicial de 240.000 euros. Estem en obres des del març i volem obrir el mes de desembre.
Quina línia de programació seguirà?
Serà molt diferent a la del Versus. Apostem pel teatre musical alternatiu, l’opereta, titelles i teatre de text d’autoria catalana, de cap manera experimental en la forma de dramatúrgia, amb una narrativa estàndard, però sí que apostarem per la innovació en il•luminació i so, per exemple fent servir el DVD com a font lumínica per trobar noves textures. Serà una sala molt ben equipada.
Amb què obrireu?
El Xavier Ribera i Òscar Mas, que havien estat a Dagoll Dagom, volen estrenar un espectacle amb temes de Sondheim al desembre. Volem fer una aposta una mica retro. Radicalitzarem el Versus i al TGB buscarem arribar a un públic una mica més gran que el que ve al Versus, que és molt jove. Apostarem per un teatre ben escrit, que no sigui innovador en el text però sí que permeti innovar en la posada en escena. Serà un espai buit: il•luminació, so i actors. No se’ns acudirà parlar de noves tendències.
El públic del Versus és molt jove, és el que buscàveu?
El nostre públic és exageradament jove, dominen les franges de 15 a 25 i de 25 a 35 anys. Hem treballat per aconseguir-lo. Entra al teatre a partir de Versus perquè els hem ofert un discurs que els ha interessat. Hem detectat que la ciutat no té una gran tradició teatral però que hi ha un públic jove que té referents del pop i de la imatge però que no en té de teatrals. Parlem d’un públic universitari, amb una elevada formació, però que estaven desatesos. Aquests joves no volen anar al teatre per rebre llaunes, volen divertir-se però amb propostes intel•ligents. Tenim convenis amb les universitats per oferir descomptes als estudiants. La gent jove té pocs ingressos però té ganes de consumir cultura. Per això van decidir fer promocions a tres euros, de manera que vam perdre ingressos de taquilla però vam ampliar públic.
És un públic que es consolida?
Sí, és un públic que repeteix.
Sense baixar els preus hauríeu pogut atraure aquest públic?
No, de cap manera, segur que no.
Amb els horaris també vau innovar?
Fem dues funcions a les 19:30 i a les 21:30. Amb l’horari hem arriscat perquè entenem que la gent jove, entre setmana, no vol anar molt tard. Som pioners en l’avançament d’horaris que després han aplicat altres teatres perquè vam tenir accés a un estudi de l’ICUB sobre públics que ja ho recomanava. Quan vam dir que programaríem a les set la gent ens miraven de manera estranya. Al dissabte vam decidir programar a les sis de la tarda, franja que dedicàvem a muntatges infantils, espectacles per a adults i ha resultat ser un dels dies que tenim més ocupació. |
Ets a: 
Gerard Gort (text) // Adrià Rosell (fotos)