Jordi Frades, director de l'obra de teatre El Projecte Alfa

«Crec que fa falta un tipus d'humor que no sigui necessàriament intel·ligent»

El barceloní Jordi Frades és director, realitzador i guionista. Té una llarga trajectòria televisiva molt lligada a Televisió de Catalunya, on ha treballat a sèries com El cor de la ciutat, Plats bruts, Jet lag, Oh! Espanya, Estació d’enllaç o Poble Nou. També ha estat assessor de continguts del Canal 33 i adjunt a la direcció de programació. Actualment, dirigeix la sèrie de Televisió Espanyola La Señora. Frades ha dirigit els llargmetratges Laia, regal d’aniversari, Cota roja, Bar i La Bella Otero. Ara s'ha endinsat en el món del teatre dirigint l'espectacle El Projecte Alfa, que s'estrena el proper 15 de gener al Teatre del Raval de Barcelona. El text, escrit per Biel Perelló i posat en escena per la companyia Viuda de Iguana e Hijos, es va estrenar a finals del 2007 a Tarragona i des de llavors s'ha representat en altres municipis fins que ha arribat a una sala de Barcelona. En l'obra, un científic de tercera, el professor Kenskoff, i el seu ajudant Pomeriggio, reben la visita d’una enigmàtica jove que els demana ajuda per trobar la seva mare, perduda a l’Àfrica. Per rescatar-la hauran de col·laborar amb una monja misteriosa, contractaran un guia inepte i egòlatra i aniran fins a Moscou per segrestar el cadàver de Lenin. Una història d'humor delirant protagonitzada per Èlia Corral, Ester Cort, Òscar Garcia, Santi Monreal, Pep Muñoz i Mireia Piferrer.

Alba Laguna (text).

"Definitivament, crec que és més difícil dirigir un espectacle humorístic que un de dramàtic" "Cal fer apostes per un camí més idiota, com el que segueix El Projecte Alfa” "La televisió és la meva dona i el teatre la meva amant" "Els musicals han aconseguit portar al teate molta gent que no n'havia estat mai usuària" "L'existència de musicals de gran pressupost no ha d'anar en detriment d'altres gèneres" "Tinc ganes de veure Jo sóc la meva dona i Els nois d'història"

De quina manera et va arribar el guió d’El Projecte Alfa?
Ben bé per casualitat. Vaig coincidir en un bar amb Biel Perelló, l’autor, i em va dir que estaven buscant un director. Jo havia treballat amb ell i coneixia el seu món humorístic i “m’hi vaig apuntar sense pensar-m’ho dues vegades” (entre cometes per que es una frase del text d’El Projecte Alfa).

Què et va atraure del text de Biel Perelló?
La impossibilitat de ser dut a l’escenari d’una manera convencional, la quantitat de dificultats que oferia i sobretot l’humor bielesc, que em descerebra. A nivell més personal, com eren de guapes les actrius de la companyia. Els actors tampoc estan malament... però això ja és una altra història.

Té més dificultat dirigir un espectacle humorístic que un de dramàtic?
Definitivament, sí. Quan ja has assajat l’obra algunes vegades, ja no et fa riure res i tot el muntatge es torna més absurd del que ja és originàriament. Per aquesta raó, ens vam plantejar el text com si es tractés d’un Txèhov, o una obra per a la Sala Beckett, amb tota seriositat i rigor mortis.

L’obra es va estrenar a Tarragona l’any passat i després s’ha representat a alguns llocs més. Quina acollida heu tingut?
Boníssima. La gent reia tant que ens va fer replantejar algun passatge que no s’entenia entre les rialles. Va ser molt sorprenent, perquè en el moment de l’estrena ja crèiem que l’invent no tenia cap gràcia... inseguretats artístiques!

El Projecte Alfa té un punt transgressor. Creus que fa falta actualment aquest tipus d’humor al teatre?
Crec que falta humor que no sigui necessàriament intel·ligent. Som massa avorrits i previsibles. Crec que cal fer apostes per un camí més idiota, com la nostra obra. No prendre-s’ho tot tant a la transcendent.

Durant la teva carrera has estat molt vinculat a la televisió. On et sents més còmode, a la televisió o al teatre?
La tele és la meva dona i el teatre la meva amant. No sé on ho he sentit abans això... No podria viure sense la tele, el cine i, el teatre? De fet ja estic pensant en fer alguna cosa nova de teatre.

Què opines de l’auge actual dels espectacles de teatre musical?
M’encanten els musicals! Són uns espectacles molt complerts i n’hi ha alguns d’extraordinaris. Si que és cert que ara s’han posat de moda uns musicals basats en èxits del pop i el rock, però ja se sap que els camins de la inspiració són inescrutables i que la finalitat és entretenir el públic, objectiu absolutament lloable. A més, han aconseguit portar al teatre molta gent que no havia estat mai usuària d’aquest mitjà, i això pot crear un nou hàbit d’asiduïtat.
D'altra banda, la majoria d’aquests espectacles tenen darrera una producció i inversió increïbles amb les que és molt difícil competir. Per tant, les companyies petites no poden accedir a la mateixa cobertura publicitària, ni poden accedir als mateixos teatres, ni poden garantir les sales plenes, i això és un problema. L’existència d’aquest tipus d’espectacles no ha d’anar en detriment dels altres gèneres. Però per això tenim les autoritats pertinents, per donar cobertura als empresaris novells que es volen obrir pas. Com nosaltres. (Riu)

Quina és l’última obra que has anat a veure?
El Projecte Alfa, quin remei... I, seriosament, Sonata de Otoño.

I quina recomanaries de la cartellera actual catalana?
En aquests moments estic vivint a Madrid, i la veritat és que estic una mica desconnectat del que s’està fent a Catalunya. Però tinc ganes de veure l’obra que ha dirigit la Marta Angelat amb en Joel Joan [Jo sóc la meva dona] i Els nois d’història d’en Josep Maria Pou.

Quins projectes tens actualment entre mans, a més d’El Projecte Alfa?
Estic dirigint la sèrie La Señora de TVE, i això em treu molt de temps i energia per engegar un projecte nou, però tard o d’hora el cervell es torna a disparar per crear alguna cosa diferent i ara estic, en aquest moment, cercant inspiració per fer una obra, una sèrie... encara que sigui escoltant Queen, Abba o Mecano.