La SGAE ja ha obert la convocatòria per presentar-se a la 14a edició dels Premis Max de les Arts Escèniques. Poden participar-hi tots aquells muntatges de teatre, teatre musical, espectacle infantil i dansa estrenats, reestrenats o en gira entre l’1 de setembre del 2009 i el 31 d’agost del 2010. Només es tindran en compte els treballs efectuats per companyies professionals les obres de les quals estiguin degudament registrades a la SGAE. El termini d’inscripció d’espectacles finalitza l 30 de setembre.
El Cor va interpretar Va, pensiero, de l’òpera Nabucco de Giuseppe Verdi (Foto: Andreu Dalmau/Efe).
Aquest dimarts a la tarda, la majoria d’integrants del Cor del Liceu van fer sentir les seves veus a la porta del teatre per mostrar el seu rebuig a les mesures de la direcció per reduir les despeses, consistents en una disminució salarial del 5%, ja aplicada, i en la reducció del 10% de la plantilla, actualment d’uns 440 treballadors. Ara, el Cor ha donat un pas més en les seves mobilitzacions i ha convocat una vaga pel proper 23 de juliol, quan el Gran Teatre del Liceu estrena la darrera producció de la temporada, la sarsuela Doña Francisquita d’Amadeu Vives. Un dia abans, es preveu que la direcció del teatre presenti un ERO per reduir el personal.
Notícia
completa
El festival Luglio Bambino, dedicat a les arts escèniques, se celebra des d’aquest dijous i fins el proper 23 de juliol a Campi Bisenzio, localitat propera a Florència. A partir d’aquesta edició, el certamen es dedicarà cada any a un país diferent, i el primer en ser convidat ha estat Catalunya. Així, la participació catalana al Luglio Bambino la integren Sebas (11 de juliol), Civi Civiac (12 i 13), Trukitrek (14 i 15), Tombs Creatius (14 i 15 de juliol), Itinerania (14 i 15), Teatre Nu (17), La Industrial Teatrera (18), Karam (21) i Botproject (22 de juliol). La seva presència ha estat possible gràcies a la col·laboració de FiraTàrrega, certamen agermanat amb Luglio Bambino, i Catalan! Arts, de l’ICIC, que ha programag un trobada professional per presentar les companyies catalanes als programadors assistents.
Els responsables del setmanari Àncora, de Sant Feliu de Guíxols, han desconvocat la que havia de ser l’11a edició dels premis que organitza des del 2000 en les modalitats d’investigació i recerca, narració i poesia. Segons explica el director de la publicació, Josep Maria Isern, impulsor del guardó, la mesura s’ha pres per manca de finançament, ja que ni les institucions públiques ni les entitats privades que els han ajudat econòmicament els anys anteriors els han pogut oferir els diners suficients per cobrir els 4.000 euros necessaris. Amb tot, els responsables han preferit prioritzar la publicació del setmanari, que amb la crisi tampoc passa per un bon moment econòmic.
Notícia
completa
Aquest dijous dóna el tret de sortida la vuitena edició del Fascurt, el Festival de Curtmetratges del Masnou organitzat per l’associació Akonga. Enguany l’organització ha rebut unes 300 creacions de tot l’Estat. 44 d’elles optaran als premis de les quatre seccions oficials a competició: Animació, Ficció, Videocreació i Undercurt. Aquesta última és la que dóna personalitat al certamen, ja que sota la fórmula “una bona idea + moltes ganes / poc recursos” dóna cabuda a aquelles creacions que, per ser de baix pressupost, queden fora d’altres exhibicions de curts.
Notícia
completa
Un estudi realitzat per la consultora Nielsen Norman Group als Estats Units ha conclòs que es triga més temps a llegir un llibre en un suport electrònic (Kindle, iPad o PC) que no pas en paper imprès. Comparat amb els llibres tradicionals, la velocitat de lectura disminueix un 6,2% quan s’utilitza un iPad i un 10,7% en el cas del Kindle. Els 24 participants de l’estudi van llegir contes d’Ernest Hemingway en suport paper i digital, i tots ells van assegurar que llegir el llibre imprès era més relaxant.
Notícia
completa
La Comissió Europea va autoritzar aquest dimarts la compra del 50% de l’accionariat del Cercle de Lectors per part del grup Planeta, fins ara pertanyent al 100% al grup Bertelsmann. L’Executiu comunitari considera que, d’acord amb el reglament de concentracions de la Unió Europea, el control conjunt de Planeta i Bertelsmann no planteja problemes de competència, perquè “la quota de mercat combinada continua essent limitada”. Pel que fa a la relació vertical entre les activitats de Planeta i el Cercle, tampoc creu que plantegi problemes de competència “donada la posició limitada i en descens del Cercle en el mercat de la venda de llibre a través dels clubs”. D’aquesta manera, la Comissió dóna el vistiplau a l’acord a què van arribar ambdues empreses el passat 14 d’abril.
L’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, han comparegut aquest dimarts davant la comissió parlamentària que investiga el presumpte finançament irregular de CDC amb fons del Palau. Com era de preveure, ambdós s’han acollit al dret de no respondre, argumentant que es troben dins un procediment judicial i seguint els consells dels seus advocats. Tot i així, els diputats han formulat les preguntes que tenien previstes, a més de nombrosos retrets i acusacions que Millet i Montull han escoltat impassibles durant una mitja hora cadascun. En algun moment, Millet fins i tot ha somrigut davant alguna de les preguntes.
Aquest dimarts ha obert les portes al públic l’exposició Antifotoperiodisme, que es pot visitar fins el proper 10 d’octubre a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. La mostra presenta 27 projectes gràfics on els autors qüestionen la professió i reflexionen sobre el paper del fotoperiodisme durant el segle XX, principalment en conflictes bèl·lics i catàstrofes humanes, i reflecteixen una visió crítica del tractament que s’ha fet de les imatges i el poder que aquestes han arribat a tenir. L’exposició també deixa palesa la crisi d’un gènere que fins ara monopolitzava la representació de l’actualitat, posant en evidència les limitacions d’aquest treball en un moment que coincideix amb l’explosió de formes alternatives a la cobertura dels esdeveniments.
Notícia
completa
El Govern ha acordat aquest dimarts destinar 360.000 euros a l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Lleida (IMAC) per al desenvolupament del programa d’activitats del Centre d’Art La Panera per a l’any 2010. L’aportació de la Generalitat representa el 50% del pressupost del centre. L’altra meitat l’assumeix l’IMAC, que forma part de la xarxa pública de centres i espais d’art de Catalunya que el Departament de Cultura està vertebrant conjuntament amb el CoNCA amb l’objectiu d’equilibrar l’accés a la cultura a tot el territori.
I les festes quinquennals d’Alcanar i Ulldecona com a festes tradicionals d’interès nacional
Els bous de les Terres de l’Ebre han estat reconeguts com a Element Festiu i Patrimonial d’Interès Nacional per part del Consell de Cultura Popular i Tradicional Catalana. L’acord respon a la petició dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i dels ajuntaments de Deltebre, l’Aldea, Amposta, la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja i Santa Bàrbara de rebre aquest reconeixement, després d’haver aprovat i aplicat el manual de bones pràctiques de les festes amb bous.
Notícia
completa
El curt Mi amigo invisible, escrit i dirigit pel jove Pablo Larcuen, d’El Masnou, va guanyar en la categoria de millor curtmetratge del Los Angeles Film Festival. El jurat del certamen va definir el curt com “una història molt divertida, mal educada, que arriba, i amb molts girs inesperats”. A més, el veredicte va afegir que “amb un to perfecte en la seva forma més fosca, es va guanyar un irònic però cordial fi de conte”. Mi amigo invisible, una pràctica de tercer curs de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), anteriorment ha participat en altres festivals, com els de Sundance, Seattle, Edimburg o Màlaga.
Notícia
completa
Barcelona ha protagonitzat consecutivament tres fets, de diversa magnitud, que testimonien la vitalitat del món associatiu, institucional i polític davant la cultura i concretament el món audiovisual. Si dilluns 28 el CoNCA presentava un molt important i extens informe sobre la situació del sector cultural català, dimarts 29 es lliuraven uns merescuts premis a trajectòries professionals, a càrrec de Cinema Rescat, i dimecres 30 el Parlament aprovava la primera llei del cinema de Catalunya. Tres esdeveniments que tenen molts i diversos nexes de connexió, tot i que per la brevetat de l’espai ens centrarem en només dos: l’assignatura pendent de l’educació en l’audiovisual, i la permanent concentració d’esforços de tota mena a Madrid en detriment de Catalunya.
Article
complet
Afegeix un comentari
La que un dia fou humil tapa s’ha convertit en reina de la gastronomia. Ferran Adrià ha anunciat que vol obrir un restaurant de tapes a Barcelona i el diminut mos ha entrat en una espiral de vertigen. Per la seua part, la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que organitza rutes per mostrar la topografia de fets rellevants, estudia fer un itinerari a Barcelona per posar sobre la taula el que hi ha —o queda— del concepte a la catalana.
Article
complet
Afegeix un comentari
La naturalesa no és sàvia sinó cega, resolta com un riu que busca i troba hàbilment meandres en el seu accidentat descens. Si de veritat fos sàvia, no es limitaria a trobar mecanismes de supervivència basats en la llei del més fort, sinó que fonamentalment s’ocuparia que aquesta supervivència tingués sentit, és a dir, valgués la pena, cosa que significa que, en el cas dels humans, fos governada per la sensibilitat i la intel·ligència i no per una trepa de bèsties cretins que tallen el bacallà i, en conseqüència, converteixen la immensa part de la resta en subnormals aspirants a ser com els botxins dels quals abominen. Amb tot, hi ha un aspecte meravellós de la naturalesa humana, ni que sigui independent de la voluntat dels homes, i és la seva capacitat d’apaivagar o fins esborrar de la memòria les experiències negatives tot mantenint-ne les positives.
Article
complet
Afegeix un comentari
El cinema parla en castellà a Catalunya. I això és gràcies a la manca gairebé total d’interès i de sensibilitat lingüística dels sectors locals de la distribució i l’exhibició, finançats per les majors americanes. La Llei del Cinema de Catalunya pretén equilibrar aquesta situació regulant un sector que ha anteposat històricament la llibertat del mercat al de les persones. La regulació lingüística en el cinema contribuirà a acabar amb la marginació del català, però és imprescindible que la societat civil doni suport a la Llei fent escoltar la seva veu i, especialment, aclarint alguns dels fantasmes que la patronal dels exhibidors fa públics a través de les pròpies sales.
Article
complet
Afegeix un comentari