L’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, han comparegut aquest dimarts davant la comissió parlamentària que investiga el presumpte finançament irregular de CDC amb fons del Palau. Com era de preveure, ambdós s’han acollit al dret de no respondre, argumentant que es troben dins un procediment judicial i seguint els consells dels seus advocats. Tot i així, els diputats han formulat les preguntes que tenien previstes, a més de nombrosos retrets i acusacions que Millet i Montull han escoltat impassibles durant una mitja hora cadascun. En algun moment, Millet fins i tot ha somrigut davant alguna de les preguntes.
Aquest dimarts ha obert les portes al públic l’exposició Antifotoperiodisme, que es pot visitar fins el proper 10 d’octubre a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. La mostra presenta 27 projectes gràfics on els autors qüestionen la professió i reflexionen sobre el paper del fotoperiodisme durant el segle XX, principalment en conflictes bèl·lics i catàstrofes humanes, i reflecteixen una visió crítica del tractament que s’ha fet de les imatges i el poder que aquestes han arribat a tenir. L’exposició també deixa palesa la crisi d’un gènere que fins ara monopolitzava la representació de l’actualitat, posant en evidència les limitacions d’aquest treball en un moment que coincideix amb l’explosió de formes alternatives a la cobertura dels esdeveniments.
Notícia
completa
El Govern ha acordat aquest dimarts destinar 360.000 euros a l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Lleida (IMAC) per al desenvolupament del programa d’activitats del Centre d’Art La Panera per a l’any 2010. L’aportació de la Generalitat representa el 50% del pressupost del centre. L’altra meitat l’assumeix l’IMAC, que forma part de la xarxa pública de centres i espais d’art de Catalunya que el Departament de Cultura està vertebrant conjuntament amb el CoNCA amb l’objectiu d’equilibrar l’accés a la cultura a tot el territori.
I les festes quinquennals d’Alcanar i Ulldecona com a festes tradicionals d’interès nacional
Els bous de les Terres de l’Ebre han estat reconeguts com a Element Festiu i Patrimonial d’Interès Nacional per part del Consell de Cultura Popular i Tradicional Catalana. L’acord respon a la petició dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i dels ajuntaments de Deltebre, l’Aldea, Amposta, la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja i Santa Bàrbara de rebre aquest reconeixement, després d’haver aprovat i aplicat el manual de bones pràctiques de les festes amb bous.
Notícia
completa
El curt Mi amigo invisible, escrit i dirigit pel jove Pablo Larcuen, d’El Masnou, va guanyar en la categoria de millor curtmetratge del Los Angeles Film Festival. El jurat del certamen va definir el curt com “una història molt divertida, mal educada, que arriba, i amb molts girs inesperats”. A més, el veredicte va afegir que “amb un to perfecte en la seva forma més fosca, es va guanyar un irònic però cordial fi de conte”. Mi amigo invisible, una pràctica de tercer curs de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), anteriorment ha participat en altres festivals, com els de Sundance, Seattle, Edimburg o Màlaga.
Notícia
completa
El cabaret berlinès de Pigor i Benedikt Eichhorn inaugura aquest dijous la primera edició de Cafè Lebab, que fins al 17 de juliol oferirà un programa multidisciplinari al voltant de la paraula i les seves manifestacions artístiques, com ara teatre, música, poesia, slam, spoken word, combats i perfomances. La iniciativa de Linguamón - Casa de les Llengües tindrà lloc a l’antiga fàbrica de Can Ricard, al 22@ del Poblenou, que serà l’escenari de diferents representacions sota el format de “cafè d’espectacles”. El Cafè Lebab vol promoure el diàleg entre la paraula i els llenguatges artístics amb l’objectiu de convertir-se en un “aparador de referència” tant de noves tendències com de tradicions clàssiques.
Notícia
completa
Els integrants del Cor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona es concentraran aquest dimarts, a les 18 h, davant de les portes del teatre per denunciar la situació que viu actualment la plantilla, formada per unes 400 persones. Els treballadors denuncien que se’ls ha reduït un 5% del seu sou, malgrat no ser funcionaris, en aplicació de les decrets lleis del Govern central i de la Generalitat, i la direcció ja ha anunciat que reduirà la plantilla un 10%. El passat 8 de juny, el Liceu va anunciar que hauria d’aplicar diferents mesures per tal de garantir la viabilitat del projecte després que el Ministeri de Cultura comuniqués que reduiria la seva aportació un 30% per a les properes tres temporades. Durant la protesta, el cor oferirà un recital a la porta del teatre per fer sentir les seves veus contra les retallades.
“Si ens porteu pel·lícules en anglès, les veurem en anglès, però no ens amenaceu, que n’estem farts”
Roures aposta per construir una xarxa pública de cinemes en català.
“No estan fent un negoci, estan fent una colonització cultural dirigida”. Així de contundent es va mostrar divendres el productor cinematogràfic i president de Mediapro, Jaume Roures, sobre l’actitud de les distribuïdores respecte a la Llei del cinema de Catalunya, i els va acusar de mantenir posicions “predemocràtiques” i d’estar “passats de voltes”. En declaracions a El món a RAC1, Roures va replicar la postura de Fedecine, entitat que aglutina les majors, assenyalant que “el que ells apliquen a casa seva no volen que s’apliqui aquí”, i va criticar que “et vénen a amenaçar quan en el seu país no et deixen doblar-ho en anglès”.
Notícia
completa
La programació estiuenca de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) arrenca aquest dilluns apostant per les sèries de divulgació cultural. D’una banda, La fàbrica dels pallassos, una producció de VOTV que relata l’experiència durant un mes de 20 joves d’arreu del món a The Noveau Clown Institute, l’escola de clown que el pallasso Jango Edwards ha fundat a la Fàbrica de les Arts de Granollers. En capítols de 25 minuts, la sèrie mostra tot el que van aprenent durant el curs aquests aspirants a clown, i també s’escola en la seva intimitat per conèixer com viuen i què esperen d’aquesta experiència. De l’altra, Palettes, una sèrie documental —produïda La Sept Arte, La Réunion des Musées Nationaux i Palette Production— que repassa les principal obres de la història de la pintura. Cada entrega, també de 25 minuts, analitza una peça pictòrica i ofereix un estudi en profunditat per descobrir les intencions de l’autor i el context en què va ser creada.
Notícia
completa
Els premiats, amb el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; el president de la Generalitat, José Montilla, i el president del CoNCA, Francesc Guardans.
El passat dissabte, el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat va acollir la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura. Durant l’acte, el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Francesc Guardans no es va oblidar en el seu discurs de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que va lamentar, i va apel·lar a la unitat, la responsabilitat, el respecte històric i la voluntat de futur dels catalans. Tampoc va obviar la crisi econòmica que afecta tots els sectors: “Són uns moment difícils, però precisament per això sembla oportú aplegar-nos en aquesta seu per retre un homenatge merescut als creadors catalans que l’any passat van destacar en la seva feina i trajectòria”, va assenyalar Guardans.
Notícia
completa
El Ministeri de Foment destinarà més de 3,8 milions d’euros a projectes de recuperació de patrimoni històric a Catalunya amb càrrec als fons que es generen per a l’1% per a la contractació d’obra pública. 690.143,27 euros seran per restaurar el pavelló de Sant Leopold i 843.157,66 per a la restauració de cúpules del pavelló central de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. A més, 1.159.820,25 euros serviran per rehabilitar diverses zones de les Drassanes de Barcelona i 1.125.778,75 es destinaran al Centre Cultural Anselm Turmeda, a l’antic Monestir de Sant Francesc, a Montblanc.
Creuen que la recuperació del sector arribarà a partir del 2012 o el 2013
La crisi ha reduït els pressupostos en el sector cultural entre un 10 i un 30% a l’Estat espanyol. Així ho indiquen les dades recollides en el segon Observatori de la Cultura, realitzat per la Fundación Contemporánea, una iniciativa de l’empresa de gestió cultural La Fábrica. Es tracta d’una enquesta realitzada entre abril i maig d’aquest 2010 entre 105 creadors, especialistes, programadors, gestors d’institucions i empreses culturals del sector públic i privat. Concretament, 45% reconeix retallades d’entre el 10 i el 30%, mentre que pel 27% la reducció estaria per sobre d’aquests percentatges.
Notícia
completa
Barcelona ha protagonitzat consecutivament tres fets, de diversa magnitud, que testimonien la vitalitat del món associatiu, institucional i polític davant la cultura i concretament el món audiovisual. Si dilluns 28 el CoNCA presentava un molt important i extens informe sobre la situació del sector cultural català, dimarts 29 es lliuraven uns merescuts premis a trajectòries professionals, a càrrec de Cinema Rescat, i dimecres 30 el Parlament aprovava la primera llei del cinema de Catalunya. Tres esdeveniments que tenen molts i diversos nexes de connexió, tot i que per la brevetat de l’espai ens centrarem en només dos: l’assignatura pendent de l’educació en l’audiovisual, i la permanent concentració d’esforços de tota mena a Madrid en detriment de Catalunya.
Article
complet
Afegeix un comentari
La que un dia fou humil tapa s’ha convertit en reina de la gastronomia. Ferran Adrià ha anunciat que vol obrir un restaurant de tapes a Barcelona i el diminut mos ha entrat en una espiral de vertigen. Per la seua part, la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que organitza rutes per mostrar la topografia de fets rellevants, estudia fer un itinerari a Barcelona per posar sobre la taula el que hi ha —o queda— del concepte a la catalana.
Article
complet
Afegeix un comentari
La naturalesa no és sàvia sinó cega, resolta com un riu que busca i troba hàbilment meandres en el seu accidentat descens. Si de veritat fos sàvia, no es limitaria a trobar mecanismes de supervivència basats en la llei del més fort, sinó que fonamentalment s’ocuparia que aquesta supervivència tingués sentit, és a dir, valgués la pena, cosa que significa que, en el cas dels humans, fos governada per la sensibilitat i la intel·ligència i no per una trepa de bèsties cretins que tallen el bacallà i, en conseqüència, converteixen la immensa part de la resta en subnormals aspirants a ser com els botxins dels quals abominen. Amb tot, hi ha un aspecte meravellós de la naturalesa humana, ni que sigui independent de la voluntat dels homes, i és la seva capacitat d’apaivagar o fins esborrar de la memòria les experiències negatives tot mantenint-ne les positives.
Article
complet
Afegeix un comentari
El cinema parla en castellà a Catalunya. I això és gràcies a la manca gairebé total d’interès i de sensibilitat lingüística dels sectors locals de la distribució i l’exhibició, finançats per les majors americanes. La Llei del Cinema de Catalunya pretén equilibrar aquesta situació regulant un sector que ha anteposat històricament la llibertat del mercat al de les persones. La regulació lingüística en el cinema contribuirà a acabar amb la marginació del català, però és imprescindible que la societat civil doni suport a la Llei fent escoltar la seva veu i, especialment, aclarint alguns dels fantasmes que la patronal dels exhibidors fa públics a través de les pròpies sales.
Article
complet
Afegeix un comentari
rss 
Més
actes
ENLLAÇOS
