El Ministeri de Foment destinarà més de 3,8 milions d’euros a projectes de recuperació de patrimoni històric a Catalunya amb càrrec als fons que es generen per a l’1% per a la contractació d’obra pública. 690.143,27 euros seran per restaurar el pavelló de Sant Leopold i 843.157,66 per a la restauració de cúpules del pavelló central de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. A més, 1.159.820,25 euros serviran per rehabilitar diverses zones de les Drassanes de Barcelona i 1.125.778,75 es destinaran al Centre Cultural Anselm Turmeda, a l’antic Monestir de Sant Francesc, a Montblanc.
Creuen que la recuperació del sector arribarà a partir del 2012 o el 2013
La crisi ha reduït els pressupostos en el sector cultural entre un 10 i un 30% a l’Estat espanyol. Així ho indiquen les dades recollides en el segon Observatori de la Cultura, realitzat per la Fundación Contemporánea, una iniciativa de l’empresa de gestió cultural La Fábrica. Es tracta d’una enquesta realitzada entre abril i maig d’aquest 2010 entre 105 creadors, especialistes, programadors, gestors d’institucions i empreses culturals del sector públic i privat. Concretament, 45% reconeix retallades d’entre el 10 i el 30%, mentre que pel 27% la reducció estaria per sobre d’aquests percentatges.
Notícia
completa
Gairebé dos anys i mig després d’obrir les seves portes, el Teatre Gaudí Barcelona (TGB) les tanca de nou aquest mes de juliol per fer reformes. Quan el febrer del 2008 es va inaugurar aquest antic supermercat transformat en sala teatral, ja es va insinuar que caldria fer més obres de millora, com rebaixar el terra de la sala principal per poder guanyar altura i també eficàcia lumínica. Les reformes que ara emprèn el teatre, amb un cost de gairebé 120.000 euros, permetran millorar les grades laterals (hi haurà tres fileres en lloc de dues), revisar les sortides d’emergència i millorar la insonorització de la sala. La reforma de l’escenari central, més costosa, de moment encara no es farà.
Auguren que els catalans hauran d’anar a Saragossa per veure ‘Pirates del Carib’
Els empresaris diuen que han estat “un cromo polític”.
L’aprovació de la Llei del cinema de Catalunya, com era de preveure, no ha agradat ni a distribuïdors ni a exhibidors, que han tornat a mostrar la seva oposició al text. El president de la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedecine), Luis Hernández de Carlos, va assegurar aquest dijous que les majors reduiran la distribució de pel·lícules a Catalunya “de manera ostensible” i, a més, podrien fer-ho únicament en versió original, sense doblar ni subtitular, acatant la normativa “al peu de la lletra”. Segons Hernández, la reticència de les multinacionals es produeix pel fet que la normativa catalana “obre la porta” a què altres territoris plurilingües adoptin mesures semblants.
Notícia
completa
L’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya lliura els seus premis
Juanjo Sáez ha estat guardonat per la sèrie del 33 Arròs Covat.
L’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) va lliurar aquest dijous al vespre la vuitena edició dels Premis Junceda, on es van guardonar tant noms coneguts pel gran públic com d’altres que “caldrà tenir presents”. Entre els primers es troba Juanjo Sáez, que va guanyar en la categoria d’animació per la sèrie Arròs Covat, emesa pel 33 i produïda per Escándalo Films, pel “seu caràcter irònic i irreverent i la lucidesa per retratar una generació a partir del seu llenguatge personal”. En l’apartat de premsa i revistes, es va imposar la il·lustradora Luci Gutiérrez, pels seus relats il·lustrats de La Cama de Pandora, que publica El Mundo, per “l’efectivitat, ironia i ingeni”, per “comunicar conceptes” i per “la seva frescor i sentit de l’humor”.
Notícia
completa
Aquest diumenge, de 17 a 22 h, el Parc de la Ciutadella de Barcelona acull el primer Festival Jazz i Moviments Socials, organitzat per la CNT amb la col·laboració del Taller de Músics. Dins del centenari de l’organització, s’ha programat aquesta jornada musical gratuïta que vol homenatjar el jazz i la vessant més reivindicativa dels seus inicis, prenent com a referència festivals com el Balieues Bleues de Siene-Saint-Denis.
Notícia
completa
La tercera edició de Montjuïc de Nit, que té lloc aquest dissabte, oferirà un total de 76 actuacions gratuïtes a 13 escenaris diferents. Enguany, la novetat és que els concerts han estat programats per alguns dels festivals de la ciutat. Entre ells, Sónar, Primavera Sound, BAM, Tradicionàrius, Gràcia Territori Sonor, Barnasants, Hipnòtik, el Mas i Mas, el Festival de Guitarra, el de Flamenc o el del Mil·leni, fet que garanteix la varietat musical.
Notícia
completa
El Cinema Alexandra de Barcelona compaginarà l’exhibició de pel·lícules amb la representació de teatre i música, en el marc d’una nova etapa que arrencarà el proper 8 de juliol amb l’estrena de l’espectacle de dansa Hermanos de baile. Amb aquesta finalitat s’ha adequat la sala 1 dels cinemes, que gestionarà el Teatreneu de Gràcia. Les obres de millora, que han costat uns 200.000 euros, s’han produït tant a l’escenari, que s’ha ampliat, com en l’equip tècnic. De moment, la sala 1, amb capacitat per a 360 persones, podrà convertir-se en teatre a les sessions de les deu de la nit i de quarts de dotze, de dimecres a diumenge. A més, s’estudia fer una programació familiar per a les matinals del cap de setmana que s’iniciaria al setembre. L’aspiració és arribar als 300.000 espectadors (el 2009 el cinema Alexandra en va tenir 250.000) i rejovenir la mitjana d’edat.
La Fundació Món Rural va lliurar aquest dimecres al vespre la primera edició dels premis en narrativa, assaig i periodisme, els quals volen promoure la presència de la vida al camp en els mitjans de comunicació i la creació literària. En la categoria d’assaig, el premi va ser per l’obra Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. (L'exemple a la Conca de Barberà), de Manel Martínez; en narrativa es va imposar l’obra de relats Les tombes buides, de Marc Masdeu; mentre que en la modalitat de periodisme el guanyador va ser Santiago Valldepérez pel reportatge Cinc dies al ras, transhumància entre el Montsià i el Maestrat, publicat a la revista Descobrir Catalunya l’octubre del 2009.
Notícia
completa
Ambdós governs també col·laboraran en altres matèries de biblioteques.
La Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra han arribat a un acord de col·laboració entre les biblioteques d’ambdós territoris. Des d’aquest dijous, la Xarxa de biblioteques públiques andorranes participa en el Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari que impulsa la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura. D’aquesta forma, els usuaris d’Andorra poden demanar a través de les seves biblioteques documents de les biblioteques catalanes que participen en el programa. Igualment, els usuaris catalans també poden demanar documents del seu interès que es trobin localitzats a les biblioteques andorranes.
Notícia
completa
L’Auditori Felip Pedrell de Tortosa estrena aquest divendres, a les 18 h, la gira de curtmetratges Filmets per la convivència, organitzada per segon any consecutiu pel Festival Internacional de Filmets de Badalona i la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania a diverses localitats de Catalunya. La sessió consta d’una dotzena de curts de diversos països que aborden les migracions i la convivència entre cultures des d’una perspectiva constructiva i incitant a la reflexió. Posteriorment, la gira recalarà a Terrassa (16 i 18 de juliol) i Lloret de Mar (24 de setembre).
Notícia
completa
El Museu d’Història de Catalunya (MHC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), organitzen un cicle de recitals amb actuacions de cantants de la Nova Cançó i nous intèrprets “hereus” d’aquest moviment. El cicle coincideix amb l’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble, que es pot visitar al museu fins al pròxim 31 d’octubre. Els recitals s’inicien aquest dijous amb l’actuació de Jaume Sisa, i fins el 10 de setembre ho faran Grup de Folk, Joan Isaac, Mazoni, Sanjosex, Quico Pi de la Serra, Francesc Burrull, Toti Soler, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Miquela Lladó i Roger Mas.
Barcelona ha protagonitzat consecutivament tres fets, de diversa magnitud, que testimonien la vitalitat del món associatiu, institucional i polític davant la cultura i concretament el món audiovisual. Si dilluns 28 el CoNCA presentava un molt important i extens informe sobre la situació del sector cultural català, dimarts 29 es lliuraven uns merescuts premis a trajectòries professionals, a càrrec de Cinema Rescat, i dimecres 30 el Parlament aprovava la primera llei del cinema de Catalunya. Tres esdeveniments que tenen molts i diversos nexes de connexió, tot i que per la brevetat de l’espai ens centrarem en només dos: l’assignatura pendent de l’educació en l’audiovisual, i la permanent concentració d’esforços de tota mena a Madrid en detriment de Catalunya.
Article
complet
Afegeix un comentari
La que un dia fou humil tapa s’ha convertit en reina de la gastronomia. Ferran Adrià ha anunciat que vol obrir un restaurant de tapes a Barcelona i el diminut mos ha entrat en una espiral de vertigen. Per la seua part, la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que organitza rutes per mostrar la topografia de fets rellevants, estudia fer un itinerari a Barcelona per posar sobre la taula el que hi ha —o queda— del concepte a la catalana.
Article
complet
Afegeix un comentari
La naturalesa no és sàvia sinó cega, resolta com un riu que busca i troba hàbilment meandres en el seu accidentat descens. Si de veritat fos sàvia, no es limitaria a trobar mecanismes de supervivència basats en la llei del més fort, sinó que fonamentalment s’ocuparia que aquesta supervivència tingués sentit, és a dir, valgués la pena, cosa que significa que, en el cas dels humans, fos governada per la sensibilitat i la intel·ligència i no per una trepa de bèsties cretins que tallen el bacallà i, en conseqüència, converteixen la immensa part de la resta en subnormals aspirants a ser com els botxins dels quals abominen. Amb tot, hi ha un aspecte meravellós de la naturalesa humana, ni que sigui independent de la voluntat dels homes, i és la seva capacitat d’apaivagar o fins esborrar de la memòria les experiències negatives tot mantenint-ne les positives.
Article
complet
Afegeix un comentari
El cinema parla en castellà a Catalunya. I això és gràcies a la manca gairebé total d’interès i de sensibilitat lingüística dels sectors locals de la distribució i l’exhibició, finançats per les majors americanes. La Llei del Cinema de Catalunya pretén equilibrar aquesta situació regulant un sector que ha anteposat històricament la llibertat del mercat al de les persones. La regulació lingüística en el cinema contribuirà a acabar amb la marginació del català, però és imprescindible que la societat civil doni suport a la Llei fent escoltar la seva veu i, especialment, aclarint alguns dels fantasmes que la patronal dels exhibidors fa públics a través de les pròpies sales.
Article
complet
Afegeix un comentari