El Museu de Ceràmica Popular de l’Ametlla de Mar, el Museu de Ceràmica de Barcelona, el Terracotta Museu de Terrissa i Ceràmica Industrial de la Bisbal d’Empordà, el Museu del Càntir d’Argentona, el Museu Can Tinturé i el Museu de Ceràmica "La Rajoleta", aquests dos d’Esplugues de Llobregat, han creat la Xarxa de Museus de Ceràmica de Catalunya. Entre d’altres, té per objectiu promocionar-se conjuntament. De moment, s’està preparant un web comú i al setembre ja es disposarà de tríptics on es trobarà informació dels sis centres públics, que comparteixen els mateixos objectius de preservació, conservació i difusió del patrimoni material i cultural vinculat a la ceràmica.
Notícia
completa
Aquest diumenge es va inaugurar a Hostalets de Pierola (Anoia) el nou Centre d’Estudis Musicals del municipi, ubicat a a Can Maristany, un edifici d’interès arquitectònic construït l’any 1920 amb alguns elements modernistes. Les obre de reforma i ampliació de l’equipament han tingut un pressupost de 518.531 euros, 185.531 dels quals han estat finançats pel Departament de Governació i Administracions Públiques a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC).
Notícia
completa
En el projecte hi participen noms coneguts com José Corbacho, Àngel Llàcer, Abel Folk o Love of Lesbian
Més de 2.000 usuaris de Twitter estan participant en una pluja d’idees a través de la xarxa social per crear una pel·lícula amb cost zero i amb finalitats benèfiques. Fins el 31 de juliol els internautes poden fer propostes de guió per a un film col·laboratiu, amb llicència Creative Commons, que es preveu rodar entre l’octubre i el gener. Els piuladors decidiran les 20 històries que formaran part de la pel·lícula, que els guionistes adaptaran i modificaran perquè formin part d’un tot. Aquesta iniciativa, pionera al món, ha sorgit de la mà del periodista Valentí Sanjuán, conductor del programa Vist i no vist de Catalunya Ràdio.
Notícia
completa
L’obra Els jugadors de Whist, de l’escriptor Vicenç Pagès, ha guanyat el premi El Setè Cel de novel·la, dotat amb 3.000 euros, el qual es va lliurar el passat divendres a la biblioteca pública de Salt, a la Factoria Cultural de la Coma Cros, en el marc del programa d’actes de la festa major del municipi. En una primera fase, els lectors de les biblioteques públiques de les comarques gironines van proposar els títols que optaven el guardó. Posteriorment, l’obra guanyadora va ser escollida per un jurat presidit per Vicenç Villatoro i format pels també escriptors Albert Rossich i Miquel Berga, a més del llibreter Guillem Terribas; l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, i el regidor de Cultura, Carles Borrell, que no tenia vot.
L’auditoria mostra les sis vies en què es va produir el saqueig
La xifra segurament és superior.
Just un any després de l’entrada dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música, que desembocaria en el descobriment públic d’un frau milionari perpetrat durant anys que ha sacsejat la societat catalana des d’aleshores, s’han donat a conèixer el resultats de l’auditoria realitzada per Deloitte, per encàrrec dels nous gestors de l’entitat. En total, Fèlix Millet i Jordi Montull van fins a 35.177.491,50 euros, dels quals de moment se n’han recuperat 8,3. En concret, van desfalcar 17.518.338,61 euros de la Fundació Palau de la Música; 13.012.271,60 de l’Orfeó Català, i 4.646.880,29 del Consorci.
Notícia
completa
El Grup de Recerca de Cerdanya (GRC) ha llançat una nova publicació cultural, Querol, de periodicitat bimestral, gratuïta i en format PDF. La publicació vol esdevenir una revista cultural d’ampli espectre que parli de temes relacionats amb la Cerdanya i el Pirineu. En aquest primer número hi ha articles sobre música, cinema, llibres, patrimoni o mitjans de comunicació. Querol, nom que correspon al riu cerdà que serveix de divisòria entre l’Alta i la Baixa Cerdanya, vol ser un complement cultural i d’opinió de l’altra publicació del GRC, Ker, de periodicitat semestral i de caràcter més científic.
Aquest estiu Barcelona comptarà amb un nou esdeveniment de dansa recolzat per els sector escènic de la ciutat, tant públic com privat. Es tracta de Dansalona, que s’iniciarà el 19 d’agost, en el marc de la Festa Major de Gràcia, i finalitzarà a finals de setembre, durant les Festes de la Mercè. Dansalona és una iniciativa impulsada pel Mercat de les Flors i el Grup Focus, que compta amb el suport de l’Ajuntament, la Generalitat i el CoNCA, i la implicació de Liceu, Teatre Lliure, Poliorama, Sala Beckett, Tantarantana, Mercat de les Flors, Romea, Teatre Goya, La Villarroel, SAT!, Poble Espanyol, Antic Teatre i Almeria Teatre. A més, d’aquests teatres, el cicle també tindrà lloc a diversos espais a l’aire lliure.
La cancel·lació de la funció de ‘Doña Francisquita’ es manté.
El comitè d’empresa del Gran Teatre del Liceu han desconvocat la vaga que hi havia prevista per aquest divendres. Amb tot, la cancel·lació de la que havia ser l’estrena de Doña Francisquita, el darrer espectacle de la temporada, es manté, ja que l’anunci de la desconvocatòria de vaga es va fer aquest dijous a les 19.30 h. Així la direcció del Liceu pretén “minimitzar les molèsties ja ocasionades al públic” que ha canviat les seves localitats per un altre dia o que ha demanat la devolució de l’import. A més “lamenta profundament” la situació, la qual assegura ha perjudicat “al nostre públic, als artistes i intèrprets de l’espectacle, a molts dels nostres treballadors i a la pròpia Institució”.
World Youth Choir: 80 veus, en 40 llengües de 30 països.
Linguamón-Casa de les Llengües organitza aquest diumenge la Revetlla de les Llengües, que tindrà lloc, a les 19 h, a la futura seu de l’entiat, l’antiga fàbrica de Can Ricart, al Poblenou de Barcelona. La Revetlla, d’entrada gratuïta, comptarà amb la participació del World Youth Choir (WYC), una coral juvenil declarada Artistes per la Pauper la UNESCO, i es completarà amb la performance 300 llengües a escena, dirigida per Joan Ollé, en la que intervenen un centenar de persones de tot el món i on es poden escoltar moltes de les 300 llengües que es parlen a Catalunya.
Notícia
completa
El president de la SGAE, Teddy Bautista, ha assenyalat aquest dijous que li sembla una “mala idea” que s’eximeixi les administracions públiques de pagar el cànon digital, després de la decisió del Senat d’instar el Govern espanyol a eximir les administracions d’aquest pagament. Durant la seva intervenció als cursos d’estiu de la Universitat Complutense, Bautista ha indiciat que, de ser així, també caldria eximir les administracions de pagar “l’electricitat, el gas i els serveis generals”. “Si algú vol baixar alguna cosa que baixi l’IVA, que és més assequible”, ha reblat.
Antoni Dalmau diu que resta per simplificar l’estructura d’organització del Palau
“La magnitud final del robatori que hi ha hagut al Palau de la Música arriba als 35 milions d’euros”. Així ho ha afirmat aquest dijous l’escriptor Antoni Dalmau, membre de l’Orfeó Català que ha format part de la comissió jurídica que ha redactat els nous estatuts. Dalmau ho ha avançat al programa El matí de Catalunya Ràdio un dia abans que els gestor anunciïn la quantitat definitiva dels diners desviats.
Notícia
completa
El text estableix mecanismes perquè la gestió sigui més àgil i transparent
Els estatuts volen evitar un altre cas Millet.
L’orfeó Català va aprovar aquest dimecres uns nous estatuts que recullen una sèrie de mesures que, entre d’altres, volen evitar que en el futur es puguin produir casos com el de l’espoli dut a terme per Fèlix Millet i Jordi Montull. Els 265 socis presents (dels 1.750 que té l’entitat) van aprovar el text amb 234 vots a favor, 20 en contra i 11 en blanc. L’assemblea general extraordinària es va celebrar a dos dies del primer aniversari de l’entrada dels Mossos al Palau.
Notícia
completa
És el patriarca de la fotografia de reportatge a Catalunya. Un clàssic gràcies a unes poques imatges de finals dels anys cinquanta del barri Xino que s’han convertit en l’encarnació d’aquell lloc i d’aquell temps. Putes i mariners, proletaris i infants mocosos, carrers amb llambordes, façanes descrostades i senyores rotundes als portals. Molta gent imagina el barri més mitificat de Barcelona a partir d’aquestes instantànies. Com alguns personatges de García Márquez, Colom viu retirat i, passats els anys, no se sap del cert en quins llimbs ha caigut. He trobat persones a qui sorprèn que els sigui contemporani. Tan en blanc i negre, tan en un altre món queden els instants que va captar. El seu hàbitat natural ha perdut fins i tot el nom. Fa anys que es diu Raval.
Article
complet
Afegeix un comentari
Per diferents raons Barcelona ha acollit, en poc menys d’un any, dues trobades europees per parlar d’economia i cultura. És veritat que Barcelona té un notable prestigi cultural i que la seva posició en el rànquing internacional de ciutats atractives li deu molt a la seva capacitat per atraure creadors de tota mena. Òbviament és una ciutat líder en l’àmbit del programa Erasmus, però també acull laboratoris de desenvolupament creatiu en sectors tan diversos com l’automoció, l’editorial o la biomedicina. Tot i això, Barcelona no és una ciutat determinant en el terreny de les indústries culturals.
Article
complet
Afegeix un comentari
Barcelona ha protagonitzat consecutivament tres fets, de diversa magnitud, que testimonien la vitalitat del món associatiu, institucional i polític davant la cultura i concretament el món audiovisual. Si dilluns 28 el CoNCA presentava un molt important i extens informe sobre la situació del sector cultural català, dimarts 29 es lliuraven uns merescuts premis a trajectòries professionals, a càrrec de Cinema Rescat, i dimecres 30 el Parlament aprovava la primera llei del cinema de Catalunya. Tres esdeveniments que tenen molts i diversos nexes de connexió, tot i que per la brevetat de l’espai ens centrarem en només dos: l’assignatura pendent de l’educació en l’audiovisual, i la permanent concentració d’esforços de tota mena a Madrid en detriment de Catalunya.
Article
complet
Afegeix un comentari
La naturalesa no és sàvia sinó cega, resolta com un riu que busca i troba hàbilment meandres en el seu accidentat descens. Si de veritat fos sàvia, no es limitaria a trobar mecanismes de supervivència basats en la llei del més fort, sinó que fonamentalment s’ocuparia que aquesta supervivència tingués sentit, és a dir, valgués la pena, cosa que significa que, en el cas dels humans, fos governada per la sensibilitat i la intel·ligència i no per una trepa de bèsties cretins que tallen el bacallà i, en conseqüència, converteixen la immensa part de la resta en subnormals aspirants a ser com els botxins dels quals abominen. Amb tot, hi ha un aspecte meravellós de la naturalesa humana, ni que sigui independent de la voluntat dels homes, i és la seva capacitat d’apaivagar o fins esborrar de la memòria les experiències negatives tot mantenint-ne les positives.
Article
complet
Afegeix un comentari