Tot i que normalment del modernisme català se’n contempla l’arquitectura com l’element més vistós que l’ha fet conegut arreu del món, els edificis construïts a principis del segle passat dins d’aquest corrent artístic també contenien objectes de decoració, mobiliari, pintura i escultura. El col·leccionista Fernando Pinós i la seva dona Maria Guirao, propietaris de la galeria Gothsland de Barcelona, fa més de 40 anys va començar a col·leccionar aquest tipus de peces, les quals es mostren al públic al Museu del Modernisme Català. Ara, quan fa 100 dies que el museu va obrir les seves portes, els seus impulsors opinen que ha estat un bon inici, però consideren que el públic estranger és el “principal objectiu” que han de captar de cara als propers mesos.
El Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona ha tancat la seva 11a edició amb una ocupació mitjana del 82,53%. La xifra, malgrat ser inferior a la de l’any anterior, és valorada “molt satisfactòriament” pels organitzadors, tenint en compte la davallada del 15% que ha patit pressupost. En total, més de 7.000 persones han assistit a la vintena de concerts que s’han fet a la capital gironina. De tota la programació, els concerts gratuïts són els que més ocupació han registrat, amb un 96,54% de mitjana. Per actuacions, la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet i el compositor africà Salif Keita són els artistes que més públic han aplegat, amb el 100% de l’forament cobert.
Aquest divendres arrenca la 30a edició del Festival Internacional de Música Popular Tradicional (FIMPT) de Vilanova i la Geltrú, que ha programat una trentena d’artistes de 17 països que protagonitzaran 42 espectacles i activitats. Hi destaca la presència d’emergents intèrprets internacionals, la recuperació d’artistes emblemàtics d’aquestes tres dècades del certamen, i la coproducció de dos espectacles. Un serà l’actuació del grup de folk basc Oskorri acompanyat per la Banda de l’Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova; l’altre, l’estrena absoluta de Cançons de bandolers i molt mala gent, on Maria Rodés i Refree reinterpreten peces de bandolers combinant tradició i instrumentacions actual.
Font i Guardans segellen l’acord entre ambdós organismes.
El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Ramon Font, i el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Francesc Guardans, han signat aquest dijous al matí el primer conveni marc entre ambdues entitats. L’objectiu de l’acord és establir línies de col·laboració centrades en l’intercanvi d’informació, dades i estudis realitzats pel que fa a la cultura i la creació. A més, el CoNCA participarà en els processos de recerca i anàlisi que pugui realitzar el CAC sobre programacions audiovisuals relacionades amb el tractament del món de la cultura i de la creació artística, aportant criteris, argumentacions i demandes pròpies del sector cultura.
Notícia
completa
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el síndic d’Aran, Francés Boya, han signat aquest dijous un conveni de col·laboració per millorar la dotació econòmica del Conselh Generau d’Aran en matèria de cultura per a l’any 2010. D’aquesta manera, el Departament de Cultura transferirà 150.000 euros al Conselh, import que s’afegeix a la transferència que la Generalitat realitza anualment. L’ajuda rebuda es destinarà a donar cobertura i mitjans a les manifestacions artístiques pròpies del territori i a treballar pel seu patrimoni.
Els dies 3, 4 i 5 de febrer del 2011, durant les Festes Decennals de Valls, es representarà l’antic ball de la patrona del municipi, la Mare de Déu de la Candela. Es tracta d’un ball parlat del segle XIX, escrit per l’autor de teatre popular Marc Fusté, conegut com Marquet de la Dona, que no s’escenificava des del 1891. Després de mesos de cerca als arxius, és el ball més antic que han aconseguit trobar els impulsors del projecte. Per dur a terme la seva posada en escena, a partir del setembre es començaran a buscar un centenar de voluntaris, entre ells una trentena d’actors. “Volem que sigui un espectacle del poble”, afirma Anton Úbeda, un dels impulsors de la recuperació d’aquest ball parlat.
Notícia
completa
El degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC), Daniel Condeminas, i l’editor del Grup Comunicació 21, David Centol, han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de millorar les accions d’ambdues entitats i assolir un major grau d’eficiència en el desenvolupament d’iniciatives en matèria de promoció i millora de l’esperit emprenedor. Amb aquest acord, que té una vigència de dos anys, els portals del grup difondran els continguts del CPAC que siguin d’interès tant pel sector audiovisual com pels col·legiats, mentre que la revista Benzina oferirà subscripcions col·lectives amb un 30% de descompte.
Notícia
completa
Un cop finalitzat el termini per presentar-se a aspirar a esdevenir Capital Europea de la Cultura 2016, el Ministeri de Cultura ha donat a conèixer les ciutats de l’Estat que s’hi ha presentat. Així, Tarragona i Palma de Mallorca competiran amb Alcalá de Henares, Burgos, Càceres, Córdoba, Conca, Las Palmas, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, San Sebastià, Santander, Segòvia i Saragossa. Del 28 al 30 de setembre un comitè de selecció format per 13 membres es reunirà per avaluar i preseleccionar les candidates. La designació definitiva tindrà lloc aproximadament al juliol del 2011.
L’actual delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha estat nomenat president del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Martí substitueix Joaquim de Nadal i Caparà, que ha deixat el càrrec aquest juliol per jubilació. Per la seva banda, Joan Xicola serà a partir del setembre el nou director tècnic de la Banda Municipal de Barcelona en substitució d’Abili Fort, també jubilat recentment. Xicola ha estat professor al Conservatori de Sabadell, a més de responsable de l’àrea tècnica de l’Orquestra Simfònica de Sabadell.
Les colles de diables de la Catalunya Nord estan preocupades per si acaben desapareixent els correfocs. A França, l’aplicació de la directiva europea que regula les festes del foc és més restrictiva que la del Principat, ja que el Govern no va presentar cap al·legació. Amb tot, els diables del nord han decidit dur les seves protestes a l’Eurocambra amb la intenció de pressionar l’Executiu francès perquè elabori una llista d’excepcions a la directiva europea i així es pugui continuar amb la tradició dels correfocs, ara il·legalitzats. La iniciativa ha rebut el suport dels eurodiputats catalans del nord i del sud, que s’han compromès a pressionar políticament.
La capital catalana acull des d’aquest dijous i fins dissabte la primera edició de Ojo de Pez Photo Meeting Barcelona, una nova cita internacional per a professionals de la fotografia documental impulsada per La Virreina Centre de la Imatge i l’editorial La Fàbrica. El certamen vol fomentar la participació i esdevenir un nou punt de trobada entre fotògrafs i apassionats del gènere. La trobada ha programat diverses activitats, com ara visionat de treballs, conferències, debats i projeccions de cinema. Ojo de Pez Photo Meeting Barcelona coincideix a La Virreina amb l’exposició Antifotoperiodisme, inaugurada la setmana passada.
El proper 23 de juliol finalitza el termini per presentar-se a la convocatòria d’ajuts de l’ICIC per a la producció de llargmetratges que tinguin mèrits artístics i culturals que contribueixin de manera decidida a la innovació i diversitat del llenguatge audiovisual, mitjançant els quals els realitzadors puguin reflectir les seves inquietuds artístiques i professionals. Els ajuts també volen promoure les produccions cinematogràfiques que en el marc d’aquest objecte siguin l’òpera prima o el segon llargmetratge d’un nou realitzador.
Notícia
completa
Per diferents raons Barcelona ha acollit, en poc menys d’un any, dues trobades europees per parlar d’economia i cultura. És veritat que Barcelona té un notable prestigi cultural i que la seva posició en el rànquing internacional de ciutats atractives li deu molt a la seva capacitat per atraure creadors de tota mena. Òbviament és una ciutat líder en l’àmbit del programa Erasmus, però també acull laboratoris de desenvolupament creatiu en sectors tan diversos com l’automoció, l’editorial o la biomedicina. Tot i això, Barcelona no és una ciutat determinant en el terreny de les indústries culturals.
Article
complet
Afegeix un comentari
Barcelona ha protagonitzat consecutivament tres fets, de diversa magnitud, que testimonien la vitalitat del món associatiu, institucional i polític davant la cultura i concretament el món audiovisual. Si dilluns 28 el CoNCA presentava un molt important i extens informe sobre la situació del sector cultural català, dimarts 29 es lliuraven uns merescuts premis a trajectòries professionals, a càrrec de Cinema Rescat, i dimecres 30 el Parlament aprovava la primera llei del cinema de Catalunya. Tres esdeveniments que tenen molts i diversos nexes de connexió, tot i que per la brevetat de l’espai ens centrarem en només dos: l’assignatura pendent de l’educació en l’audiovisual, i la permanent concentració d’esforços de tota mena a Madrid en detriment de Catalunya.
Article
complet
Afegeix un comentari
La que un dia fou humil tapa s’ha convertit en reina de la gastronomia. Ferran Adrià ha anunciat que vol obrir un restaurant de tapes a Barcelona i el diminut mos ha entrat en una espiral de vertigen. Per la seua part, la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que organitza rutes per mostrar la topografia de fets rellevants, estudia fer un itinerari a Barcelona per posar sobre la taula el que hi ha —o queda— del concepte a la catalana.
Article
complet
Afegeix un comentari
La naturalesa no és sàvia sinó cega, resolta com un riu que busca i troba hàbilment meandres en el seu accidentat descens. Si de veritat fos sàvia, no es limitaria a trobar mecanismes de supervivència basats en la llei del més fort, sinó que fonamentalment s’ocuparia que aquesta supervivència tingués sentit, és a dir, valgués la pena, cosa que significa que, en el cas dels humans, fos governada per la sensibilitat i la intel·ligència i no per una trepa de bèsties cretins que tallen el bacallà i, en conseqüència, converteixen la immensa part de la resta en subnormals aspirants a ser com els botxins dels quals abominen. Amb tot, hi ha un aspecte meravellós de la naturalesa humana, ni que sigui independent de la voluntat dels homes, i és la seva capacitat d’apaivagar o fins esborrar de la memòria les experiències negatives tot mantenint-ne les positives.
Article
complet
Afegeix un comentari