La 43a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya estarà marcada pel 30è aniversari de la pel·lícula La resplendor, de Stanley Kubrick, que inspira el cartell promocional del certamen. El film es projectarà en versió digital i amb la durada original; és a dir, 30 minuts més que la versió que s’ha vist sempre a Europa. El Festival de Sitges, que tindrà lloc del 7 al 17 d’octubre, també homenatjarà els 25 anys de Retorn al futur, de Robert Zemeckis; els 50 de Psicosi, d’Alfred Hitchcock, i el desaparegut actor i director Paul Naschy. El pressupost d’aquesta edició és igual que el de l’any passat, 2,6 milions d’euros, xifra que s’ha mantingut perquè les institucions han mantingut la seva aportació íntegra.
Notícia
completa
El llargmetratge La mosquitera, dirigida per Agustí Vila, va aconseguir aquest cap de setmana el premi a la millor pel·lícula en la 45a edició del prestigiós festival de cinema Karlovy Vary de Txèquia. El film, produït per TV3 i Eddie Saeta, amb la col·laboració de l’ICIC i amb la participació de TVE, compta amb un repartiment format per Emma Suárez, Eduard Fernández, Geraldine Chaplin, Martina García, Àlex Brendemühl, Fermí Reixach, Àlex Batllori i Anna Ycobalzeta. El festival es caracteritza perquè selecciona deu pel·lícules europees dirigides per joves realitzadors. Juntament amb La mosquitera també es va escollir el documental Garbo. L’home que va salvar el món, d’Edmon Roch.
Els treballadors del Gran Teatre del Liceu van decidir, en una assemblea celebrada aquest dilluns, que el proper 23 de juliol faran vaga coincidint amb l’estrena de Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, el darrer espectacle d’aquesta temporada. D’aquesta manera, la totalitat de treballadors se suma a la iniciativa del Cor del Liceu, que la setmana passada va decidir tirar endavant la vaga independentment del que decidís la resta de treballadors. En l’assemblea van votar 268 dels 440 treballadors: 168 ho van fer a favor; 76 en contra; 18 vots van ser en blanc, i 1 nul. La vaga es convoca contra l’ERO que l’empresa vol dur a terme per reduir la plantilla un 10% i en protesta per la retallada salarial del 5% que els han aplicat.
Notícia
completa
Un total de 79 municipis catalans ofereixen aquest estiu serveis de biblioteca a la platja, la piscina o, fins i tot, prop d’algun riu, com el Ter a Manlleu, o un llac, com el de Puigcerdà. L’objectiu d’aquests serveis, coneguts com biblioplatges o bibliopiscines, és apropar els fons de les biblioteques públiques als usuaris de platges i piscines durant l’estiu. Dels 79 municipis, 37 són de les comarques de Barcelona; 17 de les de Girona; 12 de les de Lleida; 8 de les de Tarragona, i 5 de les Terres de l’Ebre. Aquests 79 serveis se sumen al servei que ofereixen les 336 biblioteques i 11 bibliobusos que hi ha a Catalunya i que l’any passat van rebre un total de 23.357.973 visites.
Notícia
completa
La Fundació Teatre de la Llotja de Lleida destinarà el 0,7% de la recaptació de les entrades a les activitats de cooperació internacional que duu a terme la Fundació Lleida Solidària, segons el conveni de col·laboració signat aquest dilluns per ambdues entitats, que formaran part dels dos patronats. A més, es difondran les activitats que fa Lleida Solidaria a la publicitat de la Llotja i s’inserirà el logotip al carnet d’Amics de la Llotja.
Notícia
completa
El portaveu de Compromís a les Corts Valencianes i secretari general del Bloc, Enric Morera, va presentar una proposició no de llei perquè el Consell obligui Radiotelevisió Valenciana (RTVV) a fer un programa setmanal dedicat a la música en valencià a Canal 9 i en horari de màxima audiència. “Creiem que per a reconciliar el nostre poble amb la televisió pública, cal que esta faça més programació de producció pròpia i no sols un 30%, com fa ara, i que la faça, a més a més, en valencià”, va explicar Morera. El portaveu argumenta que, els darrers anys, la societat valenciana “s’ha allunyat” de Canal 9 perquè no la sent seva “ni valenciana ni plural”, i perquè “tampoc promociona la música i la cultura” del territori.
Notícia
completa
La convocatòria d’arts visuals CREA+ ha escollit els sis projectes que s’exposaran a partir de mitjans de setembre a la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida. Els tres projectes lleidatants seleccionats, d’entre els 22 candidats, han estat els d’Estanislao Comella, Oriol Rosell i Edgar Dos Santos. Els tres rebran una dotació màxima de 1.000 euros en concepte de la producció de l’exposició que acollirà el museu i se’ls concedirà com a beca la possibilitat d’accedir a diferents sessions dels tallers organitzats pel Màster Europeu ProdArt de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB). D’aquest màster s’han escollit els altres tres projectes d’entre els 20 presentats. Els seleccionats han estat Isabel Servera (Palma de Mallorca), Carmen Díaz (Puigcerdà), i Damià Vives (també de Palma).
Notícia
completa
El grup municipal de CiU a Reus va proposar el passat dijous que l’edifici del Castell del Cambrer, on fins fa poc hi havia l’arxiu municipal, es converteixi en un centre d’interpretació i difusió de l’obra del pintor Marià Fortuny amb motiu, el 2013, de l’Any Fortuny. Divendres, però, l’alcalde, Lluís Miquel Pérez, va fer públic que el consistori té previst convertir l’edifici en una hemeroteca on “es reculli la premsa periòdica de la ciutat des dels seus orígens fins al dia d’avui”, mentre que el museu dedicat a Fortuny podria ubicar-se a la casa natal del pintor reusenc.
Notícia
completa
El programa Tarda Tardà, d’iCat fm, celebra el proper divendres 16 de juliol el seu 25è aniversari amb una festa-concert a la sala Luz de Gas de Barcelona. Per a l’ocasió, Jordi Tardà, creador i director del programa , celebra el quart de segle en antena amb més de 800 convidats, entre amics, personalitats, músics i oients. La festa es transmetrà en directe a través d’iCat fm a les 21 h i, a partir de les 23 h, també l’emetrà el 33.
Notícia
completa
Irina Brook, filla del reconegut Peter Brook, inaugura aquest dimarts el Festival Shakespeare amb l’estrena a l’Estat de Tempête! La vuitena edició del certamen, a més de ser una de les més internacionals, presenta algunes novetats. Per començar, ha avançat les seves dates un parell de setmanes i es celebrarà del 13 al 18 de juliol, concentrant d’aquesta manera la programació en sis dies en lloc dels deu habituals. A més, incorpora un nou emplaçament: la Brasília de Santa Maria (l’Hort del Campaner i l’Hort del Rector), de Mataró, ciutat que acull el festival per tercer any consecutiu. Els canvis introduïts persegueixen atraure més públic.
Notícia
completa
Des d’aquest dilluns es comenceb a emetre per una quarantena de televisions locals i comarcals, públiques i privades, 13 càpsules o reportatges de la sèrie Clips de patrimoni, extretes del portal de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Els reportatges, que tenen entre 3 i 6 minuts de durada, expliquen de manera visual diferents monuments o equipaments del patrimoni cultural i artístic català, i alguns mostren les tècniques de recuperació, com ara sobre com es restauren i traslladen pintures de gran format. L’emissió d’aquestes càpsules és fruit de l’acord entre la Direcció General del Patrimoni Cultural i el Consorci Local i Comarcal de Comunicació.
Notícia
completa
La cinquena edició del Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, al qual s’havien presentat 21 treballs, ha estat per La nit de glòria d’AM, de Miquel Àngel Vidal. El jurat del guardó, dotat amb 8.000 euros, assenyala que la lectura de l’obra “és de les que atrapa” i destaca que “està molt ben construïda”. El veredicte es va fer públic aquest dissabte al Gran Teatre d’Alzira just abans de la representació de la nova obra d’Albena Teatre, Que tinguem sort! El premi es lliurarà el 12 de novembre durant el sopar de lliurament de la 22a edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.
Notícia
completa
Barcelona ha protagonitzat consecutivament tres fets, de diversa magnitud, que testimonien la vitalitat del món associatiu, institucional i polític davant la cultura i concretament el món audiovisual. Si dilluns 28 el CoNCA presentava un molt important i extens informe sobre la situació del sector cultural català, dimarts 29 es lliuraven uns merescuts premis a trajectòries professionals, a càrrec de Cinema Rescat, i dimecres 30 el Parlament aprovava la primera llei del cinema de Catalunya. Tres esdeveniments que tenen molts i diversos nexes de connexió, tot i que per la brevetat de l’espai ens centrarem en només dos: l’assignatura pendent de l’educació en l’audiovisual, i la permanent concentració d’esforços de tota mena a Madrid en detriment de Catalunya.
Article
complet
Afegeix un comentari
La que un dia fou humil tapa s’ha convertit en reina de la gastronomia. Ferran Adrià ha anunciat que vol obrir un restaurant de tapes a Barcelona i el diminut mos ha entrat en una espiral de vertigen. Per la seua part, la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que organitza rutes per mostrar la topografia de fets rellevants, estudia fer un itinerari a Barcelona per posar sobre la taula el que hi ha —o queda— del concepte a la catalana.
Article
complet
Afegeix un comentari
La naturalesa no és sàvia sinó cega, resolta com un riu que busca i troba hàbilment meandres en el seu accidentat descens. Si de veritat fos sàvia, no es limitaria a trobar mecanismes de supervivència basats en la llei del més fort, sinó que fonamentalment s’ocuparia que aquesta supervivència tingués sentit, és a dir, valgués la pena, cosa que significa que, en el cas dels humans, fos governada per la sensibilitat i la intel·ligència i no per una trepa de bèsties cretins que tallen el bacallà i, en conseqüència, converteixen la immensa part de la resta en subnormals aspirants a ser com els botxins dels quals abominen. Amb tot, hi ha un aspecte meravellós de la naturalesa humana, ni que sigui independent de la voluntat dels homes, i és la seva capacitat d’apaivagar o fins esborrar de la memòria les experiències negatives tot mantenint-ne les positives.
Article
complet
Afegeix un comentari
El cinema parla en castellà a Catalunya. I això és gràcies a la manca gairebé total d’interès i de sensibilitat lingüística dels sectors locals de la distribució i l’exhibició, finançats per les majors americanes. La Llei del Cinema de Catalunya pretén equilibrar aquesta situació regulant un sector que ha anteposat històricament la llibertat del mercat al de les persones. La regulació lingüística en el cinema contribuirà a acabar amb la marginació del català, però és imprescindible que la societat civil doni suport a la Llei fent escoltar la seva veu i, especialment, aclarint alguns dels fantasmes que la patronal dels exhibidors fa públics a través de les pròpies sales.
Article
complet
Afegeix un comentari