La convocatòria d’arts visuals CREA+ ha escollit els sis projectes que s’exposaran a partir de mitjans de setembre a la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida. Els tres projectes lleidatants seleccionats, d’entre els 22 candidats, han estat els d’Estanislao Comella, Oriol Rosell i Edgar Dos Santos. Els tres rebran una dotació màxima de 1.000 euros en concepte de la producció de l’exposició que acollirà el museu i se’ls concedirà com a beca la possibilitat d’accedir a diferents sessions dels tallers organitzats pel Màster Europeu ProdArt de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB). D’aquest màster s’han escollit els altres tres projectes d’entre els 20 presentats. Els seleccionats han estat Isabel Servera (Palma de Mallorca), Carmen Díaz (Puigcerdà), i Damià Vives (també de Palma).
Notícia
completa
El grup municipal de CiU a Reus va proposar el passat dijous que l’edifici del Castell del Cambrer, on fins fa poc hi havia l’arxiu municipal, es converteixi en un centre d’interpretació i difusió de l’obra del pintor Marià Fortuny amb motiu, el 2013, de l’Any Fortuny. Divendres, però, l’alcalde, Lluís Miquel Pérez, va fer públic que el consistori té previst convertir l’edifici en una hemeroteca on “es reculli la premsa periòdica de la ciutat des dels seus orígens fins al dia d’avui”, mentre que el museu dedicat a Fortuny podria ubicar-se a la casa natal del pintor reusenc.
Notícia
completa
El programa Tarda Tardà, d’iCat fm, celebra el proper divendres 16 de juliol el seu 25è aniversari amb una festa-concert a la sala Luz de Gas de Barcelona. Per a l’ocasió, Jordi Tardà, creador i director del programa , celebra el quart de segle en antena amb més de 800 convidats, entre amics, personalitats, músics i oients. La festa es transmetrà en directe a través d’iCat fm a les 21 h i, a partir de les 23 h, també l’emetrà el 33.
Notícia
completa
Irina Brook, filla del reconegut Peter Brook, inaugura aquest dimarts el Festival Shakespeare amb l’estrena a l’Estat de Tempête! La vuitena edició del certamen, a més de ser una de les més internacionals, presenta algunes novetats. Per començar, ha avançat les seves dates un parell de setmanes i es celebrarà del 13 al 18 de juliol, concentrant d’aquesta manera la programació en sis dies en lloc dels deu habituals. A més, incorpora un nou emplaçament: la Brasília de Santa Maria (l’Hort del Campaner i l’Hort del Rector), de Mataró, ciutat que acull el festival per tercer any consecutiu. Els canvis introduïts persegueixen atraure més públic.
Notícia
completa
Des d’aquest dilluns es comenceb a emetre per una quarantena de televisions locals i comarcals, públiques i privades, 13 càpsules o reportatges de la sèrie Clips de patrimoni, extretes del portal de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Els reportatges, que tenen entre 3 i 6 minuts de durada, expliquen de manera visual diferents monuments o equipaments del patrimoni cultural i artístic català, i alguns mostren les tècniques de recuperació, com ara sobre com es restauren i traslladen pintures de gran format. L’emissió d’aquestes càpsules és fruit de l’acord entre la Direcció General del Patrimoni Cultural i el Consorci Local i Comarcal de Comunicació.
Notícia
completa
La cinquena edició del Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, al qual s’havien presentat 21 treballs, ha estat per La nit de glòria d’AM, de Miquel Àngel Vidal. El jurat del guardó, dotat amb 8.000 euros, assenyala que la lectura de l’obra “és de les que atrapa” i destaca que “està molt ben construïda”. El veredicte es va fer públic aquest dissabte al Gran Teatre d’Alzira just abans de la representació de la nova obra d’Albena Teatre, Que tinguem sort! El premi es lliurarà el 12 de novembre durant el sopar de lliurament de la 22a edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.
Notícia
completa
El director general del Gran Teatre del Liceu, Joan Francesc Marco, ha manifestat aquest divendres que l’entitat té previst tirar endavant la reducció de plantilla i que l’establiment d’un expedient de regulació dependrà del nombre d’acomiadaments que s’acabin acordant. En aquest sentit, Marco ha declarat a l’ACN que l’únic interlocutor per a la negociació és, de moment, el comitè d’empresa i que desconeix la possible convocatòria d’una vaga per part dels membres del Cor pel dia 23 de juliol. Marco ha declarat que ningú li havia transmès cap informació en aquest sentit i que, de moment, no pateixen per l’estrena el mateix 23 de Doña Francisquita, l’espectacle que tanca la temporada del teatre.
Els mateixos delictes que als càrrecs municipals García-Bragado i Massaguer
Millet i Montull van acumulant delictes.
La titular del Jutjat d’Instrucció número 10 de Barcelona ha admès aquest divendres a tràmit l’ampliació de la querella presentada per la Fiscalia per l’operació urbanística de l’Hotel del Palau. En concret, el Fiscal acusa el tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Ramon García-Bragado, i a l’exgerent d’Urbanisme, Ramon Massaguer, de “delictes continuats de prevaricació i falsedat documental”. Fèlix Millet i Jordi Montull, inicialment només acusats de tràfic d’influències i apropiació indeguda, també afegeixen aquests dos delictes en contra. En aquesta ampliació de la querella, el ministeri fiscal també demana la imputació del director jurídic d’Urbanisme de l’Ajuntament, Enric Lambies, i de l’arquitecte Carles Díaz. La jutgessa ha citat tots els imputats al setembre per declarar.
Només el 5% dels articles han abordat la llei amb tota la seva complexitat sense prioritzar la llengua
El Punt i l’Avui s’han mostrat favorables a la llei; El Mundo, en contra; i El Periódico, La Vanguardia i El País, neutres.
La cobertura mediàtica de la Llei del cinema s’ha centrat de forma gairebé exclusiva en els aspectes lingüístics i ha obviat altres facetes de la normativa, com ara les propostes per afavorir l’accés al cinema als discapacitats, la creació d’una xarxa concertada de sales o les limitacions a la venda de pel·lícules per lots. Aquesta és una de les conclusions de l’informe La llei del cinema a la premsa, impulsat per l’observatori crític dels mitjans Media.cat, presentat aquest divendres als Cinemes Girona de Barcelona.
Notícia
completa
L’actor nord-americà assegura que encara no els ha cobrat
L’actor nord-americà es mostra descontent pel rebombori generat.
La polèmica generada pel pressupost destinat a la contractació de l’espectacle The Infernal Comedy, de l’actor i director John Malkovich, durant el centenari del Teatre Metropol de Tarragona, encara cueja. Si a finals de juny la regidora de Cultura, Carme Crespo, va tenir que fer públic el cost total de la contractació (198.000 euros), ara és el mateix actor qui ha trucat al diari El Punt per aclarir les xifres. Segons assenyala Malkovich, el seu caixet per les dues representacions realitzades els dies 20 i 21 de maig a Tarragona és de 24.000 euros, dels quals, diu, encara no n’ha vist “ni un sol cèntim”. Amb tot, a finals de maig, l’Ajuntament tarragoní va fer el pagament dels 198.000 euros a l’empresa Castillo de Elsinor, que disposa dels drets de representació.
Notícia
completa
La Sala Àgora de Cambrils va inaugurar aquest dijous l’exposició on es mostra el treball dels 11 artistes seleccionats de la 12a Biennal d’Art Contemporani Català, convocada per impulsar l’art més jove i innovador. La Biennal, a la que es van presentar 125 propostes, després de Cambrils (on es pot visitar fins el 29 d’agost) viatjarà a Mollet del Vallès, Rubí, Reus, Olesa de Montserrat, Manlleu, Tortosa, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tàrrega, i es clourà al desembre del 2011 a Tarragona.
Notícia
completa
L’Institut Ramon Llull (IRL) ha convocat un concurs internacional per triar el comissari que ha d’elaborar la proposta artística de la participació de Catalunya i les illes Balears en la 54a edició de la Biennal de Venècia. Els interessats poden presentar propostes fins el 30 d’agost, dels quals se’n seleccionaran un mínim de 3 i un màxim de 5. Els escollits passaran a la ‘fase d’idees’ on hauran de presentar el projecte abans del 22 de setembre i realitzar una entrevista el 29 del mateix mes. El nom del comissari es farà públic l’1 d’octubre.
Notícia
completa
Barcelona ha protagonitzat consecutivament tres fets, de diversa magnitud, que testimonien la vitalitat del món associatiu, institucional i polític davant la cultura i concretament el món audiovisual. Si dilluns 28 el CoNCA presentava un molt important i extens informe sobre la situació del sector cultural català, dimarts 29 es lliuraven uns merescuts premis a trajectòries professionals, a càrrec de Cinema Rescat, i dimecres 30 el Parlament aprovava la primera llei del cinema de Catalunya. Tres esdeveniments que tenen molts i diversos nexes de connexió, tot i que per la brevetat de l’espai ens centrarem en només dos: l’assignatura pendent de l’educació en l’audiovisual, i la permanent concentració d’esforços de tota mena a Madrid en detriment de Catalunya.
Article
complet
Afegeix un comentari
La que un dia fou humil tapa s’ha convertit en reina de la gastronomia. Ferran Adrià ha anunciat que vol obrir un restaurant de tapes a Barcelona i el diminut mos ha entrat en una espiral de vertigen. Per la seua part, la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que organitza rutes per mostrar la topografia de fets rellevants, estudia fer un itinerari a Barcelona per posar sobre la taula el que hi ha —o queda— del concepte a la catalana.
Article
complet
Afegeix un comentari
La naturalesa no és sàvia sinó cega, resolta com un riu que busca i troba hàbilment meandres en el seu accidentat descens. Si de veritat fos sàvia, no es limitaria a trobar mecanismes de supervivència basats en la llei del més fort, sinó que fonamentalment s’ocuparia que aquesta supervivència tingués sentit, és a dir, valgués la pena, cosa que significa que, en el cas dels humans, fos governada per la sensibilitat i la intel·ligència i no per una trepa de bèsties cretins que tallen el bacallà i, en conseqüència, converteixen la immensa part de la resta en subnormals aspirants a ser com els botxins dels quals abominen. Amb tot, hi ha un aspecte meravellós de la naturalesa humana, ni que sigui independent de la voluntat dels homes, i és la seva capacitat d’apaivagar o fins esborrar de la memòria les experiències negatives tot mantenint-ne les positives.
Article
complet
Afegeix un comentari
El cinema parla en castellà a Catalunya. I això és gràcies a la manca gairebé total d’interès i de sensibilitat lingüística dels sectors locals de la distribució i l’exhibició, finançats per les majors americanes. La Llei del Cinema de Catalunya pretén equilibrar aquesta situació regulant un sector que ha anteposat històricament la llibertat del mercat al de les persones. La regulació lingüística en el cinema contribuirà a acabar amb la marginació del català, però és imprescindible que la societat civil doni suport a la Llei fent escoltar la seva veu i, especialment, aclarint alguns dels fantasmes que la patronal dels exhibidors fa públics a través de les pròpies sales.
Article
complet
Afegeix un comentari
rss 
Més
actes
ENLLAÇOS
