El director general del Gran Teatre del Liceu, Joan Francesc Marco, ha manifestat aquest divendres que l’entitat té previst tirar endavant la reducció de plantilla i que l’establiment d’un expedient de regulació dependrà del nombre d’acomiadaments que s’acabin acordant. En aquest sentit, Marco ha declarat a l’ACN que l’únic interlocutor per a la negociació és, de moment, el comitè d’empresa i que desconeix la possible convocatòria d’una vaga per part dels membres del Cor pel dia 23 de juliol. Marco ha declarat que ningú li havia transmès cap informació en aquest sentit i que, de moment, no pateixen per l’estrena el mateix 23 de Doña Francisquita, l’espectacle que tanca la temporada del teatre.
Els mateixos delictes que als càrrecs municipals García-Bragado i Massaguer
Millet i Montull van acumulant delictes.
La titular del Jutjat d’Instrucció número 10 de Barcelona ha admès aquest divendres a tràmit l’ampliació de la querella presentada per la Fiscalia per l’operació urbanística de l’Hotel del Palau. En concret, el Fiscal acusa el tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Ramon García-Bragado, i a l’exgerent d’Urbanisme, Ramon Massaguer, de “delictes continuats de prevaricació i falsedat documental”. Fèlix Millet i Jordi Montull, inicialment només acusats de tràfic d’influències i apropiació indeguda, també afegeixen aquests dos delictes en contra. En aquesta ampliació de la querella, el ministeri fiscal també demana la imputació del director jurídic d’Urbanisme de l’Ajuntament, Enric Lambies, i de l’arquitecte Carles Díaz. La jutgessa ha citat tots els imputats al setembre per declarar.
Només el 5% dels articles han abordat la llei amb tota la seva complexitat sense prioritzar la llengua
El Punt i l’Avui s’han mostrat favorables a la llei; El Mundo, en contra; i El Periódico, La Vanguardia i El País, neutres.
La cobertura mediàtica de la Llei del cinema s’ha centrat de forma gairebé exclusiva en els aspectes lingüístics i ha obviat altres facetes de la normativa, com ara les propostes per afavorir l’accés al cinema als discapacitats, la creació d’una xarxa concertada de sales o les limitacions a la venda de pel·lícules per lots. Aquesta és una de les conclusions de l’informe La llei del cinema a la premsa, impulsat per l’observatori crític dels mitjans Media.cat, presentat aquest divendres als Cinemes Girona de Barcelona.
Notícia
completa
L’actor nord-americà assegura que encara no els ha cobrat
L’actor nord-americà es mostra descontent pel rebombori generat.
La polèmica generada pel pressupost destinat a la contractació de l’espectacle The Infernal Comedy, de l’actor i director John Malkovich, durant el centenari del Teatre Metropol de Tarragona, encara cueja. Si a finals de juny la regidora de Cultura, Carme Crespo, va tenir que fer públic el cost total de la contractació (198.000 euros), ara és el mateix actor qui ha trucat al diari El Punt per aclarir les xifres. Segons assenyala Malkovich, el seu caixet per les dues representacions realitzades els dies 20 i 21 de maig a Tarragona és de 24.000 euros, dels quals, diu, encara no n’ha vist “ni un sol cèntim”. Amb tot, a finals de maig, l’Ajuntament tarragoní va fer el pagament dels 198.000 euros a l’empresa Castillo de Elsinor, que disposa dels drets de representació.
Notícia
completa
La Sala Àgora de Cambrils va inaugurar aquest dijous l’exposició on es mostra el treball dels 11 artistes seleccionats de la 12a Biennal d’Art Contemporani Català, convocada per impulsar l’art més jove i innovador. La Biennal, a la que es van presentar 125 propostes, després de Cambrils (on es pot visitar fins el 29 d’agost) viatjarà a Mollet del Vallès, Rubí, Reus, Olesa de Montserrat, Manlleu, Tortosa, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tàrrega, i es clourà al desembre del 2011 a Tarragona.
Notícia
completa
L’Institut Ramon Llull (IRL) ha convocat un concurs internacional per triar el comissari que ha d’elaborar la proposta artística de la participació de Catalunya i les illes Balears en la 54a edició de la Biennal de Venècia. Els interessats poden presentar propostes fins el 30 d’agost, dels quals se’n seleccionaran un mínim de 3 i un màxim de 5. Els escollits passaran a la ‘fase d’idees’ on hauran de presentar el projecte abans del 22 de setembre i realitzar una entrevista el 29 del mateix mes. El nom del comissari es farà públic l’1 d’octubre.
Notícia
completa
La Paramount tenia pensat distribuir la versió en 3D de la quarta entrega del popular ogre verd, Shrek, feliços per sempre, tant en català com en castellà. Però vuit dies després d’aprovar-se la Llei del cinema, la major ha decidit que, a Catalunya, les còpies en català només arribin en analògic, segons al·lega, per motius econòmics i comercials. Tot i així, ha mantingut l’acord previ de distribuir-la en català i no ha complert, de moment, les amenaces de Fedecine (fa setmanes que estava doblada): la pel·lícula s’estrena a 12 sales en aquesta llengua, només una a Barcelona de les 12 que la projecten. En castellà, el film es pot veure tant en analògic com en 3D.
Notícia
completa
El president d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, ha estat nomenat nou president de la Federació Llull, la principal xarxa associativa cultural dels Països Catalans, la qual agrupa ACPV, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear(OCB). La renovació dels càrrecs de la federació, que són rotatius entre les tres entitats, es va aprovar el passat 6 de juny a Palma de Mallorca, durant l’assemblea anual. Climent substitueix en el càrrec Jaume Mateu, president de l’OCB, que ara en serà el sotspresident, mentre que Jordi Bosch, vocal d’Òmnium Cultural, serà el secretari i tresorer.
L’actriu Rosa Maria Sardà ha estat reconeguda amb la Medalla d’Or de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya atorga anualment a un membre del sector cinematogràfic. A la reunió d’aquest dimecres, la junta directiva de l’entitat va decidir concedir el guardó a l’actriu catalana. “Pensava que em trucaves per oferir-me una pel·lícula”, va respondre Sardà quan el president de l’Acadèmia, Álex de la Iglesia, va trucar-la per comunicar-li la notícia a última hora d’aquest dimecres. La també productora recollirà el premi a finals d’octubre.
La cinquena edició dels premis Ovidi Montllor ha constatat que la música en valencià viu un bon moment, tot i les dificultats de difusió que pateix. El Col·lectiu Ovidi Montllor, que aquest dimecres a la nit va lliurar els premis de la nova edició al Teatre Micalet de València, va destacar que enguany s’han presentat 70 discos davant dels 40 de l’any passat, i que, a més, el nivell s’ha disparat, tant per la qualitat musical com per les gravacions, la intencionalitat i la imatge.
Notícia
completa
Els socis de l’entitat debatran els nous estatuts el proper 21 de juliol
Mariona Carulla.
L’actual presidenta de l’Orfeó Català, Mariona Carulla, que va substituir Fèlix Millet fa gairebé un any després d’esclatar el cas del Palau, es tornarà a presentar al càrrec després de l’estiu, quan es convoquin eleccions a la presidència de l’entitat, segons informa Europa Press de fonts de l’entitat. Segons els nous estatuts de l’Orfeó pendents d’aprovar, la presidència, a la que Carulla va accedir en principi de forma temporal, estarà limitada a quatre anys (en els estatuts vigents són cinc) i a dues reeleccions consecutives (ara no hi ha límit si es compleix el mandat).
Notícia
completa
L’Acadèmia del Cinema Català (ACC) va celebrar aquest dimecres a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya la seva segona festa d’estiu. A més d’exercir de punt de trobada entre els professionals que fan possible la producció cinematogràfica del país, la Festa d’Estiu del Cinema Català va homenatjar els 38 films amb producció catalana que han rebut fins a 115 guardons en festivals de fora de Catalunya durant el 2009. Durant la festa, també es van projectar tràilers de 25 pel·lícules que s’estrenaran aquest 2010. La trobada també va servir per premiar la trajectòria de dos professionals del periodisme cinematogràfic: Àlex Gorina, conductor de La finestra indiscreta, de Catalunya Ràdio, i col·laborador de TV3; i Pere Vall, redactor en cap de la revista Fotogrames.
Barcelona ha protagonitzat consecutivament tres fets, de diversa magnitud, que testimonien la vitalitat del món associatiu, institucional i polític davant la cultura i concretament el món audiovisual. Si dilluns 28 el CoNCA presentava un molt important i extens informe sobre la situació del sector cultural català, dimarts 29 es lliuraven uns merescuts premis a trajectòries professionals, a càrrec de Cinema Rescat, i dimecres 30 el Parlament aprovava la primera llei del cinema de Catalunya. Tres esdeveniments que tenen molts i diversos nexes de connexió, tot i que per la brevetat de l’espai ens centrarem en només dos: l’assignatura pendent de l’educació en l’audiovisual, i la permanent concentració d’esforços de tota mena a Madrid en detriment de Catalunya.
Article
complet
Afegeix un comentari
La que un dia fou humil tapa s’ha convertit en reina de la gastronomia. Ferran Adrià ha anunciat que vol obrir un restaurant de tapes a Barcelona i el diminut mos ha entrat en una espiral de vertigen. Per la seua part, la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que organitza rutes per mostrar la topografia de fets rellevants, estudia fer un itinerari a Barcelona per posar sobre la taula el que hi ha —o queda— del concepte a la catalana.
Article
complet
Afegeix un comentari
La naturalesa no és sàvia sinó cega, resolta com un riu que busca i troba hàbilment meandres en el seu accidentat descens. Si de veritat fos sàvia, no es limitaria a trobar mecanismes de supervivència basats en la llei del més fort, sinó que fonamentalment s’ocuparia que aquesta supervivència tingués sentit, és a dir, valgués la pena, cosa que significa que, en el cas dels humans, fos governada per la sensibilitat i la intel·ligència i no per una trepa de bèsties cretins que tallen el bacallà i, en conseqüència, converteixen la immensa part de la resta en subnormals aspirants a ser com els botxins dels quals abominen. Amb tot, hi ha un aspecte meravellós de la naturalesa humana, ni que sigui independent de la voluntat dels homes, i és la seva capacitat d’apaivagar o fins esborrar de la memòria les experiències negatives tot mantenint-ne les positives.
Article
complet
Afegeix un comentari
El cinema parla en castellà a Catalunya. I això és gràcies a la manca gairebé total d’interès i de sensibilitat lingüística dels sectors locals de la distribució i l’exhibició, finançats per les majors americanes. La Llei del Cinema de Catalunya pretén equilibrar aquesta situació regulant un sector que ha anteposat històricament la llibertat del mercat al de les persones. La regulació lingüística en el cinema contribuirà a acabar amb la marginació del català, però és imprescindible que la societat civil doni suport a la Llei fent escoltar la seva veu i, especialment, aclarint alguns dels fantasmes que la patronal dels exhibidors fa públics a través de les pròpies sales.
Article
complet
Afegeix un comentari